L’estat de la qüestió sobre el nexe aigua-energia i les perspectives futures d’investigació: des de l’oferta fins a la demanda final

Els vincles intrínsecs entre aigua i energia han originat una nova terminologia, l’anomenat nexe aigua-energia (NAE), que ha estat investigat cada vegada més per acadèmics i institucions globals des de la dècada de 1990. Aquest article presenta una revisió interdisciplinària dels estudis de les interrelacions entre l’aigua i l’energia a partir de dos enfocaments principals: l’aigua per produir l’energia i l’energia per subministrar i tractar l’aigua. La revisió se centra principalment en estudis quantitatius i en les dimensions polítiques i institucionals del NAE. Molts estudis esmenten la recollida de dades, la descoordinació dels marcs interpretatius existents i l’escala o límits de dos recursos com els desafiaments principals, mentre que les noves tecnologies es veuen com una oportunitat. Després d’identificar les àrees deficitàries en investigació, la l’autora proposa l’enfocament de l’ecologia política per endegar una reflexió crítica sobre el NAE. Es proposa també incorporar la pobresa hídrica i la pobresa energètica a les llars com a part dels estudis de NAE, ja que estan relacionades amb aquesta aproximació teòrica. Això permet ampliar l’espectre d’investigacions per incloure la perspectiva de la demanda i generar, així mateix, una reflexió social sobre el NAE.