La seguridad hídrica y el ciclo hidrosocial en Cataluña: diagnosis y retos para un país bajo presión
Article Sidebar
Main Article Content
La seguridad de poder disponer de agua es uno de los retos más urgentes ante los crecientes impactos del cambio climático, especialmente en Cataluña, un territorio sometido a una elevada presión sobre los recursos hídricos. Este artículo analiza la seguridad del agua a través del marco del ciclo hidrosocial, integrando dimensiones físicas, económicas, sociales y ambientales. En él se examinan los principales desafíos, como las sequías recurrentes, las desigualdades en el acceso y la asequibilidad del agua, la gobernanza hídrica y el impacto sobre los ecosistemas, y también se destaca la importancia de abordar estas problemáticas de manera interdisciplinaria, integrando perspectivas tecnológicas, políticas y sociales para garantizar una gestión sostenible y equitativa de los recursos hídricos. Mediante un análisis del caso catalán, este estudio identifica los principales riesgos y desafíos en un contexto de cambio climático y desigualdades sociales crecientes, subrayando la necesidad de realizar un enfoque más inclusivo y resiliente en la planificación del agua.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Gustavo Romero-Gomez, 2025
ACA (2022a). 3r cicle de planificació (2022-2027). Recuperat de http://aca.gencat.cat/ca/plans-i-programes/pla-de-gestio/3r-cicle-de-planificacio-2022-2027/index.html
ACA (2022b). Avaluació de la problemàtica originada per l’excés de nitrats d’origen agrari en les masses d’aigua subterrànies a Catalunya: Informe tècnic. Recuperat de https://aca.gencat.cat/web/.content/20_Aigua/04_estat_del_medi_hidric/04_zones_vulnerables_nitrats/01-avaluacio-problematica-nitrats-DCQA.pdf
ACA (2022c). Memòria 2022. Recuperat de http://aca.gencat.cat/ca/laca/publicacions/memories/index.html
ACA (2025). Evolució de la demanda d’aigua domèstica (1998-2023). Recuperat de http://aca.gencat.cat/ca/laigua/usos-de-laigua/demanda/index.html
AIGUA ÉS VIDA (2024). L’aigua a Catalunya. Recuperat de https://www.aiguaesvida.org/mapa-aigua-a-catalunya/
ANAND, P. B. (2007). «Right to water and access to water: An assessment». Journal of International Development, 19(4), 511-526. https://doi.org/10.1002/jid.1386
BAGUÉ, E. (2019). «ESFeres24: Remunicipalització, participació i democràcia. Anàlisi i eines per a noves propostes de govern de l’aigua a Catalunya». Enginyeria sense Fronteres (gener). Recuperat de https://esf-cat.org/blog/2019/02/05/esferes24-remunicipalitzacio-participacio-democracia-analisi-eines-noves-propostes-govern-laigua-catalunya/
BAKKER, K. J. (2003). «A Political Ecology of Water Privatization». Studies in Political Economy, 70(1), 35-58. https://doi.org/10.1080/07078552.2003.11827129
BAKKER, K. J. (2012). «Water Security: Research Challenges and Opportunities». Science, 337(6097), 914-915. https://doi.org/10.1126/science.1226337
BOELENS, R. (2014). «Cultural politics and the hydrosocial cycle: Water, power and identity in the Andean highlands». Geoforum, 57, 234-247. https://doi.org/10.1016/j.geoforum.2013.02.008
BRADSHAW, J. i HUBY, M. (2013). «Water poverty in England and Wales». Journal of Poverty and Social Justice, 21(2), 137-148. https://doi.org/10.1332/175982713X669835
COPPALLE, L. (2024). «Dans trois villages du Loiret, les habitants n’ont plus d’eau potable depuis cinq ans». Le Monde (25 d’agost). Recuperat de https://www.lemonde.fr/planete/article/2024/08/25/dans-trois-villages-du-loiret-les-habitants-n-ont-plus-d-eau-potable-depuis-cinq-ans_6293868_3244.html
CRAMER, W., GUIOT, J., FADER, M., GARRABOU, J., GATTUSO, J.-P., IGLESIAS, A., LANGE, M. A., LIONELLO, P., LLASAT, M. C., PAZ, S., PEÑUELAS, J., SNOUSSI, M., TORETI, A., TSIMPLIS, M. N. i XOPLAKI, E. (2018). «Climate change and interconnected risks to sustainable development in the Mediterranean». Nature Climate Change, 8(11), 972-980. https://doi.org/10.1038/s41558-018-0299-2
DOMENE, E., GARCIA, X. i GARCIA, M. (2018). La pobresa hídrica i energètica a l’àrea metropolitana de Barcelona. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Recuperat de https://www.institutmetropoli.cat/estudi/la-pobresa-hidrica-i-energetica-a-larea-metropolitana-de-barcelona/
FORNELLS, M. F. (2022). «2022: L’any amb més remunicipalitzacions de l’aigua». Ara.cat (30 de novembre). Recuperat de https://www.ara.cat/girona/2022-any-amb-mes-remunicipalitzacions-de-aigua_130_4561211.html
FRAGKOU, M. C. i BUDDS, J. (2020). «Desalination and the disarticulation of water resources: Stabilising the neoliberal model in Chile». Transactions of the Institute of British Geographers, 45(2), 448-463. https://doi.org/10.1111/tran.12351
FRAGKOU, M. C. i MCEVOY, J. (2016). «Trust matters: Why augmenting water supplies via desalination may not overcome perceptual water scarcity». Desalination, 397, 1-8. https://doi.org/10.1016/j.desal.2016.06.007
FREIXAS, A. (ACN) (2022). «Maçanet acusa Rec Madral de jugar amb la salut dels veïns de Residencial Parc: “Haurien d’estar a la presó”». Diari de Girona (9 de juny). Recuperat de https://www.diaridegirona.cat/selva/2022/06/09/lalcaldessa-macanet-acusa-rec-madral-67077665.html
FUNDACIÓ ARRELS (2017). Sensellarisme a Catalunya. Recuperat de https://www.arrelsfundacio.org/recompte/recomptes-catalunya/
GARCÍA-VALIÑAS, M. A., MARTÍNEZ-ESPIÑEIRA, R. i GONZÁLEZ-GÓMEZ, F. (2010). «Affordability of residential water tariffs: Alternative measurement and explanatory factors in southern Spain». Journal of Environmental Management, 91(12), 2696-2706. https://doi.org/10.1016/j.jenvman.2010.07.029
GARRIGA, R. G. i FOGUET, A. P. (2010). «Improved Method to Calculate a Water Poverty Index at Local Scale». Journal of Environmental Engineering, 136(11), 1287-1298. https://doi.org/10.1061/(ASCE)EE.1943-7870.0000255
GENERALITAT DE CATALUNYA (2018). Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat. Recuperat de http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/estrategia-catalana-del-patrimoni-natural-i-la-biodiversitat/index.html
GENERALITAT DE CATALUNYA (2025). Millorar la gestió de l’aigua. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Recuperat de http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/desenvolupament-rural/infraestructures-agraries/dar_regadius/regadiu/millorar-gestio-aigua/
GODDARD, J. J. (2019). Measuring Drinking Water Affordability and Sustainability. UC Berkeley. Recuperat de https://escholarship.org/uc/item/35m717r2
GOROSTIZA, S., MARCH, H. i SAURI, D. (2013). «Servicing Customers in Revolutionary Times: The Experience of the Collectivized Barcelona Water Company during the Spanish Civil War». Antipode, 45(4), 908-925. https://doi.org/10.1111/j.1467-8330.2012.01013.x
HERNÁNDEZ-MORA, N., CABELLO, V., STEFANO, L. de i MORAL, L. del (2015). «Networked Water Citizen Organisations in Spain: Potential for Transformation of Existing Power Structures in Water Management». Water Alternatives, 8(2), 99-124.
HOEKSTRA, A. Y., BUURMAN, J. i VAN GINKEL, K. C. H. (2018). «Urban water security: A review». Environmental Research Letters, 13(5), 053002. https://doi.org/10.1088/1748-9326/aaba52
LANGFORD, M. (2005). «The United Nations Concept of Water as a Human Right: A New Paradigm for Old Problems?». International Journal of Water Resources Development, 21(2), 273-282. https://doi.org/10.1080/07900620500035887
LATORRE I PIEDRAFITA, X. (1994). Història de l’Aigua a Catalunya (2a ed.). Editat per l’autor.
«La Vilella Baixa torna a tenir aigua potable gairebé nou mesos després». TarragonaDigital (23 de maig de 2024). Recuperat de https://tarragonadigital.com/societat/vilella-baixa-recupera-subministrament-aigua-potable.html
LINTON, J. (2010). What Is Water?: The History of a Modern Abstraction. Vancouver, Toronto: UBC Press.
LINTON, J. i BUDDS, J. (2014). «The hydrosocial cycle: Defining and mobilizing a relational-dialectical approach to water». Geoforum, 57, 170-180. https://doi.org/10.1016/j.geoforum.2013.10.008
«Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (22 de juliol), 2936. Portal Jurídic de Catalunya. Recuperat de http://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/
LOPEZ-GUNN, E. (2009). «Agua para Todos: A New Regionalist Hydraulic Paradigm in Spain». Water Alternatives, 2(3), 370-394.
MACK, E. A. i WRASE, S. (2017). «A Burgeoning Crisis?: A Nationwide Assessment of the Geography of Water Affordability in the United States». PLOS ONE, 12(4), e0169488. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0169488
MARCH, H. (2010). Urban Water Management and Market Environmentalism: A Historical Perspective for Barcelona and Madrid. Universitat Autònoma de Barcelona.
MARCH, H., GOROSTIZA, S. i SAURÍ, D. (2023). «Redrawing the Hydrosocial Cycle Through Treated Wastewater Reuse in the Metropolitan Area of Barcelona». Water Alternatives, 16(2), 463-479.
MARCH, H. i SAURÍ, D. (2017). «When sustainable may not mean just: A critical interpretation of urban water consumption decline in Barcelona». Local Environment, 22, 523-535. https://doi.org/10.1080/13549839.2016.1233528
MARTINS, R., QUINTAL, C., CRUZ, L. i BARATA, E. (2016). «Water affordability issues in developed countries: The relevance of micro approaches». Utilities Policy, 43, 117-123. https://doi.org/10.1016/j.jup.2016.04.012
MATÉS-BARCO, J. M. (2019). «El abastecimiento de agua a Barcelona (1850-1936): Origen y desarrollo de las compañías privadas». Historia Contemporánea, 59, 161-194. https://doi.org/10.1387/hc.19434
MCEVOY, J. (2014). «Desalination and Water Security: The Promise and Perils of a Technological Fix to the Water Crisis in Baja California Sur, Mexico». Water Alternatives, 7(3), 518-541.
MEEHAN, K., JEPSON, W., HARRIS, L. M., WUTICH, A., BERESFORD, M., FENCL, A., LONDON, J., PIERCE, G., RADONIC, L., WELLS, C., WILSON, N. J., ADAMS, E. A., ARSENAULT, R., BREWIS, A., HARRINGTON, V., LAMBRINIDOU, Y., MCGREGOR, D., PATRICK, R., PAULI, B., … YOUNG, S. (2020). «Exposing the myths of household water insecurity in the global north: A critical review». WIREs Water, 7(6), e1486. https://doi.org/10.1002/wat2.1486
MONTORIOL GARRIGA, J. (2022). «L’ús de l’aigua en l’agricultura: Avançant en la modernització del regadiu i en la gestió eficient de l’aigua». CaixaBank Research, 11.
MORELLE-HUNGRÍA, E. i SERRA-PALAO, P. (2024). «Ecocriminological analysis of brine in aquatic ecosystems: Impacts on Posidonia oceanica and the search for restorative justice solutions». Open Research Europe, 3, 130. https://doi.org/10.12688/openreseurope.16365.2
MUNNÉ, A., SOLÀ, C., EJARQUE, E., SANCHÍS, J., SERRA, P., CORBELLA, I., ACEVES, M., GALOFRÉ, B., BOLEDA, M. R., PARAIRA, M. i MOLIST, J. (2023). «Indirect potable water reuse to face drought events in Barcelona city: Setting a monitoring procedure to protect aquatic ecosystems and to ensure a safe drinking water supply». Science of The Total Environment, 866, 161339. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2022.161339
NAVARRO-VARAS, L., PORCEL, S. i CRUZ, I. (2020). «Els efectes de la pandèmia sobre la pobresa i la desigualtat a la metròpoli». A: La metròpoli (Post)-COVID: Impactes, escenaris i reptes. Anuari Metropolità de Barcelona 2020. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, 19-20. Recuperat de https://www.institutmetropoli.cat/ca/anuari/metropoli-post-covid-impactes-escenaris-reptes/
PALUTIKOF, J. P., WU, S., BATES, B. C. i KUNDZEWICZ, Z. W. (eds.) (2008). Climate change and water. IPCC Secretariat.
PANELLI, R. (2010). «More-than-human social geographies: Posthuman and other possibilities». Progress in Human Geography, 34(1), 79-87. https://doi.org/10.1177/0309132509105007
PÉREZ-FOGUET, A. (2023). «Broadening the water affordability approach to monitor the human right to water». Cities, 143, 104573. https://doi.org/10.1016/j.cities.2023.104573
PORCHER, S. i SAUSSIER, S. (2018). Public versus Private Management in Water Public Services: Taking Stock, Looking Ahead. Robert Schuman Centre for Advanced Studies. Research Paper No. RSCAS 2018/64. https://doi.org/10.2139/ssrn.3296332
RIU, M. (2022). «El mapa de les aigües contaminades de Catalunya». Crític (30 de maig). Recuperat de https://www.elcritic.cat/dades/el-mapa-de-les-aigues-contaminades-de-catalunya-130215
RIUS, N. i GARRIDO, G. (2024). «El govern espanyol plantejarà portar aigua en vaixell a Barcelona des del País Valencià». Ara.cat (3 de febrer). Recuperat de https://www.ara.cat/societat/medi-ambient/l-planteja-portar-aigua-vaixell-barcelona-des-valencia_1_4928250.html
ROMERO, J. C., BARRELLA, R. i CENTENO, E. (2023). «Understanding the impact of COVID-19 lockdown on energy poverty in Spain». Energy Efficiency, 16(6), 56. https://doi.org/10.1007/s12053-023-10141-5
ROMERO-GÓMEZ, G. (2020). L’impacte del temporal Glòria al litoral de l’Alt-Maresme i al Delta de la Tordera: Diagnosis, aprenentatges i propostes d’actuació. Universitat Autònoma de Barcelona.
ROMERO-GÓMEZ, G., DOMENE, E., GARCIA, X., YOON, H. i SAURÍ, D. (2024a). «Socio-Spatial Analysis of Water Affordability at Small Scales: A Needs-Based Approach». Water, 16(11), 1496. https://doi.org/10.3390/w16111496
ROMERO-GÓMEZ, G., NADAL, J. i SAURÍ, D. (2024b). «Experiences of water poverty in the metropolitan area of Barcelona: Implications for the Global North». Journal of Water, Sanitation and Hygiene for Development, 14(9), 819-832. https://doi.org/10.2166/washdev.2024.041
SABORIT, N. i QUIÑONERO, J. (2024). «Territori torrencial: Les ciutats es poden adaptar a les torrentades?». Impacte (5 de novembre). Recuperat de https://naciodigital.cat/impacte/ciutats/territori-torrencial-ciutats-es-poden-adaptar-torrentades_2049527_102.html
SAURÍ PUJOL, D. i RIBAS PALOM, A. (2022). «Les desigualtats en l’accés als serveis d’aigua i sanejament al món: Un enfocament multiescalar». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 68(3), 553-561. https://doi.org/10.5565/rev/dag.736
SAVELLI, E., MAZZOLENI, M., DI BALDASSARRE, G., CLOKE, H. i RUSCA, M. (2023). «Urban water crises driven by elites’ unsustainable consumption». Nature Sustainability, 6(8), 929-940. https://doi.org/10.1038/s41893-023-01100-0
SMETS, H. (2017). «Quantifying the Affordability Standard: A Comparative Approach». A: RUSSELL, A. F. S. i LANGFORD, M. (ed.). The Human Right to Water: Theory, Practice and Prospects. Cambridge University Press, 225-275. https://doi.org/10.1017/9780511862601.010
SULLIVAN, C. (2002). «Calculating a Water Poverty Index». World Development, 30(7), 1195-1210. https://doi.org/10.1016/S0305-750X(02)00035-9
SWYNGEDOUW, E. (1999). «Modernity and Hybridity: Nature, Regeneracionismo, and the Production of the Spanish Waterscape, 1890-1930». Annals of the Association of American Geographers, 89(3), 443-465. https://doi.org/10.1111/0004-5608.00157
SWYNGEDOUW, E. (2004). Social Power and the Urbanization of Water: Flows of Power. Oxford University Press.
SWYNGEDOUW, E. (2007). «Technonatural revolutions: The scalar politics of Franco’s hydro-social dream for Spain, 1939-1975». Transactions, Institute of British Geographers, 32(1), 9-28.
SWYNGEDOUW, E. (2009). «The Political Economy and Political Ecology of the Hydro‐Social Cycle». Journal of Contemporary Water Research & Education, 142(1), 56-60. https://doi.org/10.1111/j.1936-704X.2009.00054.x
TRINDADE, G. (2024). «Veolia invierte 110 millones en Aguas de Barcelona y factura 2.600 millones en España». La Vanguardia (25 de noviembre). Recuperado de https://www.lavanguardia.com/dinero/20241125/10139304/veolia-invierte-110-millones-aguas-barcelona-factura-2-600-millones-espana.html
TSUTSUI, H. K. i EMPINOTTI, V. L. (2023). «A água como híbrido: Uma estrutura de análise a partir do enfoque hidrossocial». Desenvolvimento e Meio Ambiente, 61. https://doi.org/10.5380/dma.v61i0.81060
«Una avaria deixa el Port de la Selva sense aigua en plena temporada d’estiu». 3Cat.324cat (6 d’agost de 2024). Recuperat de https://www.3cat.cat/324/una-avaria-deixa-el-port-de-la-selva-sense-aigua-en-plena-temporada-destiu/noticia/3306630/
VALVERDE, A. (2022). «Part de Guixers es queda sense aigua potable per l’episodi de sequera». Regió7 (9 de febrer). Recuperat de https://www.regio7.cat/solsones/2022/02/09/part-guixers-queda-sense-aigua-62486399.html
VANHILLE, J., GOEDEMÉ, T., PENNE, T., VAN THIELEN, L. i STORMS, B. (2018). «Measuring water affordability in developed economies: The added value of a needs-based approach». Journal of Environmental Management, 217, 611-620. https://doi.org/10.1016/j.jenvman.2018.03.106
VIDAL, J. P., HERRERA, E., MAXÈ, V. i MENA, E. (2002). «El moviment a les Terres de l’Ebre: El Pla Hidrològic Nacional i la resposta ciutadana». Revista Catalana de Sociologia, 17.
YOON, H., DOMENE, E. i SAURÍ, D. (2021). «Assessing affordability as water poverty in Metropolitan Barcelona». Local Environment, 26(11), 1330-1345. https://doi.org/10.1080/13549839.2021.1983790