Localització dels conreus irrigats de la plana de l’Alt i el Baix Empordà a través de l’anàlisi geohistòrica i de la teledetecció

Les comarques empordaneses presenten un dels paisatges agraris més diversificats i apreciats de Catalunya. L’article constitueix un exemple d’ús conjunt en l’anàlisi agrícola de dues disciplines ben diferenciades fins a l’actualitat: la geohistòria i la teledetecció. D’una banda, la geohistòria ha permès analitzar les transformacions humanes i les repercussions en els conreus més significatives de les planes de l’Alt i del Baix Empordà des del segle XVIII. A causa de la similar estructura geofísica i d’evolució geohistòrica, per exemple amb les dessecacions d’estanys i llacunes o amb les desviacions dels trams finals dels cursos fluvials, les dues planes han estat tractades conjuntament. D’altra banda, la teledetecció a través d’imatges de satèl·lit ha permès cartografiar els conreus de l’any 2004 amb una elevada fiabilitat, gràcies al mètode emprat i a l’anàlisi geohistòrica.