Una aproximació als empadronaments atípics a Catalunya : còmput i distribució territorial d’un fenomen generalitzat

El principal objectiu d’aquest article és presentar una aproximació dels anomenats «empadronaments atípics» —individus que resideixen habitualment fora del municipi en el qual estan empadronats—, a través del seu còmput i de la seva distribució territorial a vint-itres comarques catalanes. En general, es pot dir que la història dels censos de població i dels padrons municipals d’habitants és la història, també, dels empadronaments atípics. Això no obstant, el fet que la població hagi esdevingut més mòbil en els últims anys (la qual cosa significa una mobilitat geogràfica més gran), podria donar lloc a un increment del nombre i de la difusió geogràfica d’aquest fenomen. L’existència d’irregularitats estadístiques en les dades referents als desplaçaments diaris entre el lloc de residència i el lloc de treball permet estimar el nombre de persones que, molt probablement, es troben regularment absents del que suposadament és la seva residència habitual i presents com a població de fet en un altre municipi. Font estadística utilitzada: Estadística de població de 1996.