Segona residència i multiresidència a Catalunya. Una aproximació sociodemogràfica

L’objecte del present article és aportar alguns elements que ens permetin aproximar-nos a la nova realitat dels «residents múltiples» i dels «territoris residencialment compartits». Per fer-ho, partirem de l’anàlisi de la població que posseeix un habitatge secundari a Catalunya. Per això, es realitzen uns models de regressió logística que analitzen la influència de les variables sociodemogràfiques de la població en la disposició i la localització d’una segona residència l’any 1991. El tema s’aborda per al conjunt de Catalunya per províncies des d’una perspectiva geodemogràfica. L’aproximació és geogràfica perquè estudia la influència de l’hàbitat (la grandària del municipi i la província de residència habitual). És també demogràfica perquè l’anàlisi es fa considerant variables estructurals, que són les pròpies de la demografia per a l’estudi de les poblacions: l’edat, el tipus de llar en la qual resideixen, la categoria socioeconòmica i la història migratòria dels entrevistats.