Segregació a les metròpolis espanyoles 2001-2011: una anàlisi amb detall territorial

Al llarg de la dècada compresa entre els anys 2001 i 2011 es produeixen grans canvis a la societat i a les ciutats espanyoles: s’assisteix a l’auge i caiguda d’una gran bombolla immobiliària, la composició per país d’origen es transforma a causa d’uns anys de forta immigració internacional, i se segueix produint un important desenvolupament de la suburbanització en les grans urbs. Han afectat aquestes transformacions a la tradicionalment estable distribució socioterritorial de la població? L’anàlisi substantiva de la segregació necessita d’un bon detall territorial, ja que es produeix en grans metròpolis compostes per nombrosos nuclis, que són densos, compactes i heterogenis. Els resultats posen de relleu l’existència d’una polarització específica, basada en la fragmentació dels espais més desafavorits. Només des d’una escala geogràfica detallada es podrà avaluar l’impacte de les polítiques d’intervenció urbana en la fragmentació. Al costat de les mètriques clàssiques de la segregació, s’utilitzen les possibilitats dels indicadors locals d’autocorrelació espacial (LISA) per retre compte dels canvis en la distribució socioterritorial de les regions metropolitanes de Barcelona i Madrid durant el període 2001-2011. Els grups poblacionals que s’han considerat inclouen diferents eixos de jerarquització: categories ocupacionals (directius, tècnics i professionals o treballadors qualificats); país de naixement; formació universitària, i grandària de l’habitatge.