Les grans àrees metropolitanes a Espanya: del creixement i l’expansió residencial a l’estancament poblacional

En els primers anys del segle XXI l’acceleració migratòria i la crisi econòmica posterior marquen dues fites importants en el desenvolupament poblacional de les principals àrees metropolitanes espanyoles. Al començament, aquestes van tornar a guanyar volums importants de població, amb la qual cosa es van revertir les pèrdues demogràfiques dels centres metropolitans i es va consolidar i expandir la perifèria, més tard es va produir una caiguda brusca d’aquestes dinàmiques que va donar pas a una fase d’estancament demogràfic i a la possible finalització de la dinàmica imperant de suburbanització. Actualment, tant una estructura demogràfica envellida com la baixa fecunditat imperant fan pensar en un potencial més baix de creixement. Es tracta d’un canvi de paradigma on les diferències socioterritorials entre centre i perifèria s’aniran reduint, atesa la intensitat més baixa dels fenòmens demogràfics principals que actuen sobre les àrees estudiades.