Activitats creatives, transformacions urbanístiques i paisatges emergents. El cas del casc nord de Sevilla

La literatura científica sobre les activitats creatives sovint se centra en la capacitat que tenen d’influir en la dinàmica de les ciutats, especialment metròpolis i regions urbanes, i territoris centrals, i són menys abundants els estudis sobre nuclis perifèrics. En aquests, aquestes activitats tenen menys poder per canviar tendències i, també, per manifestar-se en l’imaginari urbà, entenent-lo tant des de la perspectiva del paisatge com des de les percepcions dels ciutadans. Aquest article planteja aquesta perspectiva i parteix de l’axioma que no es poden entendre els nous processos en aquestes ciutats menys centrals sense tenir en compte, fins i tot amb una presència reduïda, l’existència d’activitats creatives. Tot això s’aplica a l’estudi de cas del casc antic nord de Sevilla, ciutat mitjana en el context europeu i capital d’una regió perifèrica, Andalusia, però amb canvis significatius en la seva dinàmica interna durant els anys de el procés actual de reestructuració socioeconòmica.