Promoció turística i espai urbà a Barcelona. Perspectiva històrica i revisió crítica, 1900-1936

El turisme ha adquirit un valor estratègic en la conformació urbana, urbanística i monumental de Barcelona, ja que constitueix un pretext per al seu disseny, canvi i projecció. El present article destaca l’existència de vincles històrics entre la promoció turística entesa com a factor de competitivitat i atracció de capital i la seva influència en la configuració urbana de Barcelona. Els inicis d’aquest planejament se situen a principis del segle XX, en un escenari marcat per importants canvis polítics, econòmics i socioculturals. La construcció turística de Barcelona va ser plantejada en el marc d’una ideologia hegemònica, burgesa, que prioritzava els principis estètics i els valors culturals com a eixos d’aquest discurs, de manera que l’ordenació urbanística i la construcció monumental de la ciutat van ser requisits i, alhora, resultats d’aquesta estratègia.