Dels llocs d’espera als territoris de l’espera: Una nova dimensió de la geografia social?

Lluny de ser fluids, homogenis o lineals, els desplaçaments d’índole diferent que caracteritzen les societats contemporànies estan marcats per temps i moments, més o menys llargs, d’espera. El propòsit d’aquest article és analitzar com i per què aquests moments troben una traducció espacial relacionada amb interaccions socials específiques. Sobrepassar la noció tradicional de «llocs d’espera» per configurar nous «territoris de l’espera» ens permet posar en dubte els patrons d’interpretació de l’«ésser» a la societat, l’espai i el temps. Ara bé, l’ús de l’article determinat (L’espera) és fonamental, ja que no dirigirem l’atenció en el fet d’esperar, sinó en la dimensió existencial de l’ésser en situació d’espera. Per dur a terme aquesta investigació, ens ubicarem especialment en els mons americans, caracteritzats per l’amplitud, la varietat i l’antiguitat dels seus moviments migratoris.