Urbanització difusa i consum d’aigua per a usos domèstics. Una exploració de relacions

A l’àmbit mediterrani, amb problemes recurrents de disponibilitat hídrica, l’ús de l’aigua destinada als usos exteriors dels habitatges unifamiliars, aïllats o adossats (piscina, jardí, hort, etc.), esdevé un dels factors importants a l’hora d’entendre per què aquest model residencial computa uns consums d’aigua per càpita superiors en comparació als models residencials d’alta densitat. Tot i així, unes altres característiques del model urbà i dels seus habitatges poden esdevenir determinants a l’hora d’entendre i d’estimar el metabolisme hídric d’aquests espais urbans residencials. Aquest article tracta d’esclarir quina és la interrelació existent entre els processos d’urbanització i els patrons socials en el consum d’aigua per
a usos domèstics, en especial en àmbits urbans de baixa densitat. Ho fa centrant l’atenció en la pràctica de la jardineria i els diferents usos de l’aigua a l’exterior dels habitatges.