L’emergència de les «empreses de base humana» a Espanya: nou paradigma o conseqüència inevitable?

L’article exposa una sèrie d’estudis de cas etnogràfic d’empreses espanyoles de «base humana», anomenades d’aquesta manera pel fet de potenciar el factor humà com a avantatge competitiu. Aquestes empreses posseeixen certs trets en comú: operen en l’economia del coneixement, els seus fundadors són joves emprenedors talentosos, apliquen coneixements de les humanitats, són flexibles i cooperatives, tenen una gestió horitzontal i no persegueixen el lucre com a objectiu únic. Aquestes empreses despunten en oposició als models de gestió i producció industrial i de negocis tradicionals, i posen en primer pla la innovació centrada en les persones davant la innovació tecnològica econòmica clàssica. Ara bé, són realment pioneres?, suposen un canvi de paradigma en la gestió i organització empresarial a casa nostra?, o potser són una conseqüència lògica de la producció flexible, la mercantilització
expansiva del capitalisme tardà i un ressò d’iniciatives que irradien d’altres centres neuràlgics empresarials?