Planificació urbana i innovació: de la tecnologia i la pràctica professional a la innovació social i política

La contaminació i els problemes del medi ambient, delictes menors, la congestió del trànsit, la democràcia i la justícia social són preocupacions constants en grans ciutats contemporànies i àrees metropolitanes. Aquest article argumenta la necessitat d’innovar en la política i la gestió urbana per fer front a aquests problemes amb eficàcia. La innovació tècnica, política i cultural inclou una anàlisi crítica de la influència de les organitzacions socials —incloent-hi els col·legis professionals— en els processos de presa de decisions dels governs i en l’assignació de la inversió. La crisi econòmica actual fa que un canvi significatiu en la rutina quotidiana sigui més factible que en el passat. La introducció de noves tecnologies
implica un replantejament de les prioritats en obres públiques i construcció d’infraestructura. Un canvi profund en la geografia urbana dependrà d’una revolució cultural i tecnològica; per això, aquesta anàlisi aborda temes com ara: la dinàmica de poder, la percepció sobre la innovació efectiva per part de votants i agents públics i les polítiques de recerca i desenvolupament. L’article desenvolupa les implicacions d’aquest enfocament en l’àmbit
de la mobilitat.