Crisi del capitalisme global, desenvolupament i medi ambient.

Sobre la base d’una llarga tradició d’estudis sobre la relació de la humanitat amb la natura, l’agreujament dels conflictes ambientals està provocant la intensificació i la renovació del debat en el context de la crisi sistèmica actual. L’escassetat, l’encariment o l’esgotament de recursos no renovables i renovables s’interpreta de maneres diferents en el marc d’aproximacions diverses a la dialèctica entre natura i societat i de valoracions contraposades del sistema capitalista. Amb aquest teló de fons, en el present article, s’analitza la relació entre el deteriorament per causes antròpiques del medi físic i els processos socioeconòmics en curs i de llarg termini. De quina naturalesa, de quin medi ambient estem parlant? Existeix en realitat una dependència fonamental de les dinàmiques socioeconòmiques respecte del medi ambient? En quines escales temporals i amb quines diferenciacions espacials es produeixen les esmetades relacions? Aquestes són algunes de les preguntes que estructuren l’article.