Del patrimoni paisatge als paisatges patrimoni

Les relacions entre paisatge i patrimoni són plenament històriques. No obstant això, l’habitual és que, en el passat, els patrimonis fossin els que tinguessin trets de paisatges, bé fos com a paisatges construïts pel poder polític en un moment determinat, bé com a paisatges vernaculars construïts gradualment per l’acció humana. En aquest text, s’hi revisa l’adquisició de valor paisatgístic per part dels patrimonis, tant si són forestals com monumentals i urbans, la gènesi de l’elaboració del concepte de paisatge cultural i la seva aplicació per part de la UNESCO. Atesa la territorialitat dels paisatges i la singularitat dels valors que tenen, es demana que es reconeguin com a patrimoni, com també que se superi la concepció europea d’aquesta relació.