España inacabada. Organización territorial del Estado, autonomía política y reconocimiento de la diversidad nacional

S’han complert més de tres dècades de vigència de la Constitució de 1978 i, per tant, ja es disposa de prou perspectiva per analitzar el grau d’eficàcia d’un model d’Estat, per alguns, gairebé federal i, per a uns altres, senzillament molt descentralitzat. D’altra banda, a Espanya segueix plenament obert el debat sobre Espanya. Sigui quina sigui l’opinió, la veritat és que el nostre antic problema consumeix una gran part de les energies col·lectives, condiciona àmpliament l’agenda política, genera notables tensions socials i projecta ombres
d’incertesa respecte al futur. En aquest treball, s’hi presenta un balanç de les dues qüestions. Després d’oferir un resum breu del procés de construcció de l’organització territorial actual de l’Estat de les autonomies, s’hi analitzen els aspectes positius i els dèficits de governança territorial a partir d’alguns exemples concrets. A continuació, s’hi suggereix una possible agenda de reformes relacionada amb el funcionament més eficaç i eficient de l’Estat. La segona part es dedica a desenvolupar la idea que, més enllà del grau d’eficàcia que pugui assolir-se millorant els nivells de coordinació i cooperació multinivell, Espanya és un estat plurinacional, i aquesta qüestió rellevant, motiu de tensió entre els diferents nacionalismes existents, segueix sent un dels reptes col·lectius de futur més importants que tenim
plantejats.