Trayectorias conyugales de los inmigrantes internacionales en España

Estudis recents mostren la importància de la dimensió familiar per comprendre els patrons migratoris actuals, així com per reforçar els vincles familiars transnacionals. Malgrat tot, és necessari realitzar anàlisis quantitatives de la situació a la llar dels immigrants internacionals en el moment d’arribar a Espanya i també més tard. En aquest article, s’hi analitza la formació de parelles i s’hi proposa un marc a través del qual es poden classificar els itineraris seguits per immigrants que viuen a Espanya, segons el seu estatus conjugal abans de la migració, durant i després. S’hi utilitzen regressions logístiques per analitzar les dades de la Encuesta Nacional de Inmigración de 2007 sobre 15. 384 immigrants. Els resultats mostren com els itineraris seguits pels immigrants en la formació de la parella difereixen sobretot en funció de l’edat en el moment de migrar, el sexe i el lloc d’origen. Si es controla per edat en el moment de migrar i altres característiques sociodemogràfiques, les dones tenen més tendència que els homes a estar emparellades quan migren i a participar en migracions relacionades amb motius familiars. Els immigrants africans són els que mostren més diferències entre els models migratoris familiars d’homes i dones. Malgrat tot, en el cas dels europeus i dels llatinoamericans, aquestes diferències són gairebé inexistents. Les diferències per regió d’origen apareixen principalment quan s’examinen les probabilitats de migració conjunta i la migració per reagrupament del segon membre de la parella.