Entre l’abandonament i l’ús intensiu del territori? Sistema d’assentaments i gestió del territori en espais de muntanya. El cas de l’Alt Pirineu català

La despoblació ha estat un procés present a l’Alt Pirineu fins a final del segle XX, la qual cosa ha donat lloc a profundes transformacions socioeconòmiques i territorials que encara són evidents. L’abandonament dels hàbitats i de les explotacions agràries ha provocat una important degradació ambiental, així com la desestructuració del sistema d’assentaments i de les xarxes socials que sustentaven l’estil de vida tradicional. En les darreres dècades, la crisi econòmica ha donat pas a la intensificació de les activitats de negoci i de l’ús del territori. La irrupció del turisme ha estat vista, per alguns actors de la zona, com la (millor?) via de sortida a la profunda crisi socioeconòmica, i alhora, per uns altres, com un dels factors que ha limitat l’exploració d’altres models de desenvolupament més respectuosos amb el medi. Tot aquest compendi de transformacions socioterritorials ha generat un territori completament dual(itzat), on es juxtaposen espais abandonats que han perdut la funcionalitat i espais en els quals la implantació de noves activitats que generin riquesa, sobretot dedicades al lleure, exigeix que se’n faci un ús intensiu. En aquest context, són les iniciatives des de l’escala local i des de la zona concreta les que ajudaran a pal·liar aquesta dualitat territorial i a construir un nou model de desenvolupament per a l’Alt Pirineu.