El procés històric de dessecació d’estanys a la plana empordanesa

La plana al·luvial empordanesa (a les comarques de l’Alt Empordà i el Baix Empordà) havia estat ocupada antigament per una dilatada superfície de zones humides, composta principalment per estanys i maresmes. Però, amb el pas del temps, aquella extensió inicial de terres inundades es va anar veient reduïda de manera gradual i constant, a mesura que les millores tècniques van permetre la colonització humana del territori. En aquest article, s’hi analitza l’evolució que han experimentat els aiguamolls de l’Empordà des d’un punt de vista paisatgístic i territorial al llarg de la història, fent un èmfasi especial en el procés històric de dessecació d’estanys. La reconstrucció del paleopaisatge de la zona d’estudi s’ha realitzat a partir d’una síntesi de les investigacions existents, com també de l’anàlisi de documents històrics, cartografia antiga i cartografia actual.