Policy and Action Lines of the Generalitat of Catalonia in the First Exile through the Analysis of its Finances. France, 1939–1940

Article Sidebar

PDF (Català)

Main Article Content

Xavier Puigarnau Torelló
Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives (Universitat Pompeu Fabra, Spain)
The analysis of the Generalitat of Catalonia’s financials in its first exile gives us a better picture of its role during that period. Through it, we can better understand its line of action and its political priorities in the first steps of the French exile. The permanent incapacity of achieving an economic deal with the Spanish Government set the institution in financial turmoil. That was reflected by the weak amount of supported exiled politicians, the poor promotion of cultural endeavours and the incapacity in assisting the masses of Catalan refugees. The support of the Catalan Government to the concentration of the Catalanist political and intellectual leaders came to be the main priority. Following this, they especially dedicated their best resources to the Residence of Montpellier, for intellectual and political leaders. The Generalitat of Catalonia depended economically to excess on the exiled Spanish republican institutions. This situation led to Companys lacking in political influence and the increasing isolation of his figure.
Keywords
exile, Generalitat of Catalonia, financials

Article Details

How to Cite
Puigarnau Torelló, Xavier. “Policy and Action Lines of the Generalitat of Catalonia in the First Exile through the Analysis of its Finances. France, 1939–1940”. Dictatorships & Democracies (D&D), no. 6, pp. 89-136, doi:10.7238/dd.v0i6.3148.
Rights

Copyright

Contents published in Dictatorships & Democracies are subject to a Creative Commons Attribution 4.0 International licence, the complete text of which can be consulted at https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.en. The authors retain the copyright. You may copy, distribute, transmit and adapt the work, provided you attribute it (authorship, journal name, publisher) in the manner specified by the author(s) or licensor(s).

Authors are responsible for obtaining the necessary licences for the images that are subject to copyright.

 

Assignment of intellectual property rights

The author non exclusively transfers the rights to use (reproduce, distribute, publicly broadcast or transform) and market the work, in full or part, to the journal’s editors in all present and future formats and modalities, in all languages, for the lifetime of the work and worldwide.

"I hereby declare that I am the original author of the work". The editors shall thus not be held responsible for any obligation or legal action that may derive from the work submitted in terms of violation of third parties' rights, whether intellectual property, trade secret or any other right.

References

Balaguer, Josep Maria, i Maria Campillo. 2001. Francesc Trabal: Centenari 1899–1999. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Institució de les Lletres Catalanes.

Benet, Josep. 2005. El president Companys, afusellat. Barcelona: Edicions 62.

Benguerel, Xavier. 1971. Memòries, 1905–1940. Madrid/Barcelona: Alfaguara.

Bladé i Desumvila, Artur. 1976. L’exiliada (Dietari de l’exili, 1939–1940). Barcelona: Editorial Pòrtic.

Bosch i Gimpera, Pere. 1980. Memòries. Barcelona: Edicions 62.

Campillo, Maria, ed. 2010. Allez, allez. Escrits de pas de frontera, 1939. Barcelona: L’Avenç.

Campillo, Maria. 1994. Escriptors catalans i compromís antifeixista (1936–1939). Barcelona: Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Campillo, Maria, i Francesc Vilanova, ed. 2000. La cultura catalana en el primer exili, 1939–1940: Cartes d’escriptors, inteŀectuals i científics. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer.

Canyameres, Ferran. 1977. El gran sapastre. Barcelona: Agut Editor.

Cirici, Alexandre. 1977. Les hores clares. Barcelona: Edicions Destino.

Corretger, Montserrat. 2006. «Els inteŀectuals catalans a Tolosa el 1939 i la represa i organització de la cultura», dins M. Fuentes i F. Tovar, ed. L’exili literari republicà. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili.

Del Valle, José María. 1976. Las instituciones de la República española en el exilio. París: Éditions Ruedo Ibérico.

Díaz Esculies, Daniel. 1991. El catalanisme polític a l’exili (1939–1959). Barcelona: La Magrana.

Díaz Esculies, Daniel. 1993. Entre filferrades: Un aspecte de l’emigració republicana dels Països Catalans (1939–1945). Barcelona: La Magrana.

Díaz Esculies, Daniel. 1995. L’exili català de 1939 a la República Dominicana. Barcelona: La Magrana.

Esculies, Joan. 2015. Josep Andreu Abelló: Els clarobscurs del catalanisme. Barcelona: Edicions de 1984.

Díaz Esculies, Daniel. 2017. Josep Fontbernat: Conseller de Tarradellas. Barcelona: Fundació Irla.

Febrés, Xavier, ed. 1984. Joan Oliver – Pere Calders, conversa transcrita per Xavier Febrés. Barcelona: Editorial Laia.

Gasch, Sebastià. 2001. París, 1940. Barcelona: Quaderns Crema.

Gracia Alonso, Francisco, i Gloria Munilla. 2013. El tesoro del ‘Vita’: La protección y expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Guillamon, Julià, ed. 2005. Narrativa catalana de l’exili. Barcelona: Galàxia Gutenberg.

Guillamon, Julià. 2008. El dia revolt: Literatura catalana de l’exili. Barcelona: Editorial Empúries.

Guinart, Miquel. 1988. Memòries d’un militant catalanista. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Ibarz, Mercè. 2008. Rodoreda, exili i desig. Barcelona: Editorial Empúries.

Jackson, Gabriel, i Víctor Alba. 2004. Juan Negrín. Barcelona: Ediciones B.

Malló i Vilaplana, Oriol. 2003. Tarradellas: Un segle de catalanisme. Barcelona: Editorial Planeta.

Massot i Muntaner, Josep. 2000. Antoni M. Sbert: Agitador, polític i promotor cultural. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Mateos, Abdón. 2009. La batalla de México: Final de la Guerra Civil y ayuda a los refugiados, 1939–1945. Madrid: Alianza Editorial.

Mees, Ludger. 2006. El profeta pragmático. Irún: Alberdania.

Miravitlles, Jaume. 1972. Episodis de la Guerra Civil espanyola. Barcelona: Editorial Pòrtic.

Molas, Isidre, ed. 2000. Diccionari dels partits polítics de Catalunya: Segle xx. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Moradiellos, Enrique. 2006. Don Juan Negrín: Una biografía de la figura más difamada de la España del siglo xx. Barcelona: Ediciones Península.

Morales, Mercè. 2012. El Parlament de Catalunya: República, Guerra Civil i exili. Barcelona: Editorial Base.

Morales, Mercè. 2014. La Generalitat de Josep Irla i l’exili polític català. Barcelona: Editorial Base.

Murià, Anna. 1992. L’obra de Bartra. Assaig d’una aproximació. Barcelona: Editorial Pòrtic.

Pi i Sunyer, Carles. 1978. Memòries de l’exili: El Consell Nacional de Catalunya, 1940–1945. Barcelona: Curial.

Pi i Sunyer, Carles. 1986. La Guerra, 1936–1939: Memòries. Recopilació i revisió a cura de Núria Pi i Sunyer. Barcelona: Editorial Pòrtic.

Pi i Sunyer, Carles. 2000. 1939: Memòries del primer exili. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer.

Pous i Pagès, Josep. 2002. Memòries d’exili, edició a cura de M. Àngels Bosch. Barcelona: Editorial Afers.

Preston, Paul. 2014. El final de la guerra. Madrid: Editorial Debate.

Rafaneau Boj, Marie-Claude. 1995. Los campos de concentración de los refugiados españoles en Francia: 1939–1945. Barcelona: Ediciones Omega.

Riba, Carles. 1991–2005. Cartes de Carles Riba, vol. 2 i 4. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Rodoreda, Mercè. 1985. Cartes a l’Anna Murià, 1939–1956. Barcelona: Edicions de les Dones.

Roig, Montserrat. 1977. Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62.

Romero Samper, Milagrosa. 2005. La oposición durante el franquismo, vol. 3, El exilio republicano. Madrid: Ediciones Encuentro.

Sánchez Asiaín, José Ángel. 2012. La financiación de la Guerra Civil española. Barcelona: Editorial Crítica.

Sauret, Joan. 1979. L’exili polític català. Barcelona: Editorial Aymà.

Sbert, Antoni Maria. 1940. «Memòria de la Fundació Ramon Llull». Revista de Catalunya [Mèxic], gen., 99–101.

Serrahima, Maurici. 1981. Memòries de la guerra i de l’exili, II: 1939–1940. Barcelona: Edicions 62.

Soldevila, Francesc. 1995. Dietaris de l’exili i del retorn, vol. 1, L’exili. València: Editorial Eliseu Climent.

Solé, Queralt, i Gemma Caballer. 2013. «Aproximación biográfica a Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona, 1900 – Prada de Conflent, 1979): un hombre de Unió Democràtica de Catalunya (UDC) clave para el exilio republicano en los campos de internamiento franceses». Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea 12 (36): 163–178. doi: https://doi.org/10.14198/PASADO2013.12.06.

Solé i Sabaté, Josep, i Joan Villarroya, dir. 2005. Breu història de la Guerra Civil a Catalunya. Barcelona: Edicions 62.

Trabal, Francesc. 2011. Els contracops de l’enyorança: Escrits de l’exili. Edició i pròleg de Maria Campillo. Sabadell: Fundació La Mirada.

Udina, Enric. 1978. Josep Tarradellas: L’aventura d’una fidelitat. Barcelona: Edicions 62.

Vilanova, Francesc. 1995. Carles Pi i Sunyer (1888–1971). Barcelona: Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona.

Vilanova, Francesc. 2001. Als dos costats de la frontera: Relacions polítiques entre exili i interior a la postguerra (1939–1948). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Vilanova, Francesc. 2001. «L’ERC de la postguerra: Crisi i davallada», dins Ramon Alquézar et al., Esquerra Republicana de Catalunya. 70 anys d’història (1931–2001). Barcelona: Columna Edicions.

Vilanova, Francesc. 2004. Viure el primer exili: Cartes britàniques de Pere Bosch i Gimpera i Carles Pi i Sunyer, 1939–1940. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer.

Vilanova, Francesc. 2006. Exiliats, proscrits, deportats. Barcelona: Biblioteca Universal Empúries.

Vilanova, Francesc. 2007. 1939. Una crónica del año más terrible de nuestra historia. Barcelona: Ediciones Península.

Vilanova, Francesc. 2010. L’any que va caure París. Barcelona: RBA.