Sobre la classificació lingüística genealogica de les llengues eslaves i les seves macroàrees dialectes

Aquesta contribució pretén il·lustrar el marc de la classificació lingüística genealògica de les llengües eslaves/eslavòniques i les seves macroàrees dialectals, tal com es reflecteix en les enquestes exhaustives que mostren la variació lingüística geogràfica de l’eslau. En primer lloc, es presenta la teoria i la metodologia de les tres branques principals de la ciència lingüística, és a dir, la lingüística genealògica (o genètica), la lingüística tipològica i la sociolingüística, com també la classificació genealògica i sociolingüística de les llengües eslaves. En segon lloc, es debaten els criteris lingüístics de la genealogia lingüística, mitjançant els quals els factors extralingüístics actuals s’avaluen críticament en altres classificacions utilitzant els exemples de l’eslau. Finalment, s’aporten alguns casos d’estudi sobre la interpretació lingüística genealògica de l’eslau, és a dir, la delimitació dialectal de l'eslau del sud oriental (és a dir, macedoni vs. búlgar), l’eslau sud central com a àrea lingüística, les llengües eslaves orientals, el caixubi en relació amb el polonès, i el sòrab en el context de l'eslau occidental.