Plural intern en àrab jordà: evidència basada en restriccions de l’adaptació de manlleus

Basat en una revisió crítica de treballs anteriors, aquest article mostra que els models de fonologia prosòdica no tenen en compte tots els plurals interns en àrab, especialment en el cas de formes singulars que comprenen dos o més plurals diferents, i en les variacions dialectals en la selecció del patró plural òptim. Com s’evidencia en l’adaptació de manlleus en àrab jordà beduí, aquest article proposa un conjunt ben definit de restriccions prosòdiques que donen compte dels casos en què una sola plantilla genera dues sortides òptimes amb diferents significats que creen ambigüitat lèxica, i els casos d’una sola plantilla que genera múltiples resultats òptims i crea casos de variació lliure (gramàtica múltiple/classificació lliure) en el mateix dialecte i en diferents varietats regionals.