Coito, luego existo. Acerca de la ciudad contemporánea

Dos models urbans, el tradicional de la ciutat-recinte i I'actual de una ciutat-flux, es refereixen a dues modalitats d'espai: un de sentit intencional i organitzat, que s'actualitza en la significació, i un altre de sentit obert, múltiple o difús que es propaga sense significar. Alhora, dos models de comunitat: un de modern, il.lustrat per una societat-maquina de vapor (Levi-Strauss) que ja s'ha devorat a si mateixa, i un altre de postmodern, avui vigent, donat per una societat-ameba multiforme i transparent que es multiplica infinitament. A aquest darrer model de societat democratica i capitalista, propi de les grans aglomeracions urbanes que s'aboquen a cobrir el planeta, li correspon una triple llibertat: somatica (sexe alliberat), d'acció (joc per a la vida) i d'expressió (llenguatge democratitzat). Primer, el culte contemporani a la salut fa del cos un instrument de <<bona vida,) lubricat per un sexe profitósque deixata I'amor amb I'orgasme. Segon, la vida quotidiana es un joc de forces en pugna (pretensió/tensiÓ/distensió) o un simple entreteniment que liquida la realitat amb la representació. Tercer, I'actual Ús del llenguatge -en els mass-media: política, esports, publicitat- inhabilita el pensament amb la paraula, neutralitza la informació amb la comunicació, nega el sentit amb I'opinió (doxa), que ridiculitza amb la paradoxa. El pas del cogito ergo sumcartesia al <<coito, luego existo,, anonim en la actual cultura urbana ja esta donat: ara existir es copular.