Alfredo Fraile y la pintura de José de Ribera: el claroscuro barroco como modelo

L'article analitza les relacions existents entre el treball d'Alfredo Fraile (1912-1994), el més significatiu director de fotografia en blanc i negre del cinema espanyol dels anys quaranta i cinquanta, i I'obra del pintor barroc d'origen valencia José de Ribera (1591-1652). Per aixo s'ha triat el que, en aquest sentit, és el període paradigmatic del treball d'Alfredo Fraile; és a dir, la decada que s'estén entre els seus films El clavo (1944) i Muerte de un ciclista (1955). Cinteres de Fraile per la pintura de Ribera va radicar en la possibilitat d'aprendre-hi uns certs aspectes del clar-obscur que són aplicables, mitjancant els recursos cinematografics, al procés d'il.luminació i textura tonal dels films en blanc i negre. En conseqüencia, allo que a Fraile li va atreure de Ribera va ser, básicament, el seu clarobscur tenebrista i dramatic, la seva forma d'aplicar les llums i de jugar amb les ombres, i la seva capacitat per crear una ambientació torbadora fonamentada en el constrast extrem.