El fantasma de la lesbiana a la revolució formal de les Novas Cartas Portuguesas

En aquest article pretenc discutir les estratègies formals adoptades per Maria Isabel Barreno, Maria Teresa Horta i Maria Velho da Costa a Novas Cartas Portuguesas (1972) des del pensament femení i lesbià. Escrita i publicada al final del règim dictatorial de l'Estado Novo, va ser reprimida pels censors, desencadenant un moviment que va traspassar les fronteres nacionals de Portugal i va mobilitzar dones de tot Europa i Amèrica en defensa de la llibertat creativa femenina. S'hi abordaran tres qüestions: la posició de la crítica literària lesbiana, la suposada escissió entre forma i contingut i el context històric portuguès. L'objectiu principal és investigar la hipòtesi que les innovacions formals són un element significatiu en el procés d'intel·ligibilitat del que abans estava vedat i no es poden dissociar del contingut expressat, desfent al final l'escissió entre forma i contingut i recolzant la solidificació de la teoria literària femenina com a camp interessat no només en la qüestió de la representativitat, sinó sobretot en el treball estètic realitzat per dones.