El mirall velat. Transformacions subjetives en la relació amb dones migrants

A partir de la història del naixement, desenvolupament i vida d’un Centre Intercultural de dones italianes i migrants a Verona, sorgeixen en allò local qüestions que han emergit en el feminisme internacional. Amb quina mirada i amb quina expectació es dirigeixen les dones feministes occidentals cap a dones que provenen d’altres mons, exhortant-les a entrar en una relació autèntica? Reconèixer la igual dignitat de l’altra, proclamar la igualtat que deriva de la pertinença al mateix sexe és suficient per salvar el buit de l’experiència existencial o acaba sent una vegada més una forma d’anul·lació de la diferència de l’altra? Es descriuen pràctiques de presa de la paraula que permeten l’aparició de diferents subjectivitats, arrelades a la corporalitat i a la història personal, que per a totes conformen una imatge de grandesa i força femenina que no esborra, sinó que conserva les diferències. Teixir relacions amb dones que conreen íntimament la relació amb la transcendència, sigui quin sigui el nom amb què s’indiqui, ens porta a qüestionar l’empobriment de la cultura occidental i la necessitat de mantenir sempre obertes les grans preguntes sobre el sentit de l’existència.