Sentit i relació. El meu exercici de la medicina

Duoda, el pensament de la diferència, em va obrir de bat a bat una porta. Jo he mirat tornar-li el do amb la meva experiència. Des del lloc de la cura que és la relació mateixa. Des de la malaltia que fa part de la vida. I vora la mort a la que ens atansem també amb cura, sabent que el misteri augmenta així que ens hi apropem. Algunes oportunitats de llibertat que he pres amb gosadia i amb humilitat: en el guariment, en el consol i el significat. I també divergències i dificultats com en qualsevol tasca que fas durant molts anys i que, perquè és experiència viva, no es deixa reduir a l’èxit o fracàs. D’això, si fa o no fa, voldria parlar.