Sobre el fundamento de la finalidad natural en Aristóteles

En el llibre segon de la Physica, Aristòtil sembla establir que la causa de l’ordenació dels éssers al seu fi propi és la natura mateixa; no obstant, un estudi atent d’aquesta qüestió a la llum de la doctrina del primer movent immòbil en alguns textos de Phys. VIII i Metaph. Λ 6, 7 y 10 podria suggerir l’existència d’un doble fonament: un immanent (la natura) i un altre transcendent (el PMI). El meu treball consistirà a integrar ambdós aspectes a partir de l’anàlisi metafísica de tots dos tipus de textos.