El joc d'oblidar Alcibíades precaucions pedagògiques i presentació pública de la filosofia al Protàgores de Plató

L’obertura del Protàgoras porta dramàticament a l’equívoc la sospita del company que Sòcrates aparegui d’anar a la caça d’Alcibíades. L’apunt segons el qual avui Sòcrates, estranyament, no hi hauria prestat atenció i se n’hauria oblidat, juntament amb l’anunci del que ho hauria provocat, la suposada saviesa de Protàgoras, atenuen i confonen el reconeixement socràtic que, efectivament, ara mateix vingui d’estar amb aquell. La narració posterior de la reunió amb el sofista reforçaria que Alcibíades, malgrat ser-hi present i intervenir socorrent a Sòcrates, ni ha estat objecte de la persecució eròtica socràtica ni ha abandonat la reunió per gaudir en la intimitat de la companyia del protagonista platònic tal com el company sospita. Estudis anteriors sostenen, però, que aquesta impressió podria ser falsa i estar en el diàleg irònicament induïda per Sòcrates per desviar l’atenció de l’interlocutor inicial, que hauria jutjat inapropiada la concurrència amb Alcibíades. Aquest article discuteix algunes d’aquestes aportacions i exposa noves evidències textuals que podrien confirmar que, en l’acció dramàtica, Sòcrates, malgrat dissimular-ho, apareixeria de rondar Alcibíades. També explica que la simulació de l’oblit que permetria defugir l’afer es pot interpretar dramàticament com la precaució necessària que pren la filosofia en la seva presentació pública per protegir el curs d’una certa concurrència educativa amb el jove que tot just acabaria d’iniciar-se.