Hannah Arendt sobre les aparences «una espècie de fenomenòloga»

L’objectiu d’aquest article és mostrar a través d’alguns exemples clau per què, en què, i fins a quin punt Arendt és una fenomenòloga i en quin sentit és una pionera de l’aplicació de la fenomenologia per copsar l’especificitat d’allò polític. Per finalitzar, s’analitzarà com, en la darrera part de la seua obra, Arendt empra els guanys teòrics d’aquesta aproximació per dur a terme una rehabilitació radical del valor intrínsec de les superfícies en la relació estructuralment mundana dels éssers vius amb el món.