Hàbit, atenció i la fenomenologia del reconeixement

Aquest article presenta una reflexió sobre la relació entre l’hàbit, l’atenció i la percepció en l’obra d’Edmund Husserl i Axel Honneth. Específicament, examina les formes habitualitzades de la percepció en què altres persones resten invisibles i, en conseqüència, se’ls nega el reconeixement, en base al cas de la percepció racialitzant descrita per Charles Johnson. Les descripcions fenomenològiques de Johnson de la intencionalitat congelada es posen en relació amb l’afirmació de Honneth que aquestes formes reificadores de la percepció indiquen un oblit de les formes primàries de reconeixement afectiu. Argumento que les afirmacions de Honneth es poden entendre en la seva plenitud si es consideren a través de la fenomenologia genètica de Husserl, en la qual es fa referència a una forma d’intencionalitat afectiva. Com diuen Wehrle i Salby, la intencionalitat no s’entén, doncs, com un procés fred i distant sinó que és atent i afectiu. Concloc amb unes consideracions sobre les visions de la reflexivitat crítica que ofereixen respectivament Husserl i Honneth i que podrien oferir una forma de modificar els hàbits arrelats de la percepció racialitzant.