«UNA TÚNICA PER AL POBLE»: UN COMENTARI A «EL POLÍTIC» DE PLATÓ

Plató té, en Aristòfanes i en Homer, dos usos anteriors de l’art del tissatge com a paradigma de la política. El diferent sentit que té aquest art femení en tots tres autors es desplega en Plató sobretot atenent a la narració homèrica de la mort dels pretendents al tron d’Ítaca que ha estat salvat pel teixir i desteixir de Penèlope. La hipòtesi a partir de la qual s’interpreta El polític pren en consideració precisament aquests antecedents i la variació platònica respecte del que és femení.