The Gedankenexperimente of quantum mechanichs become reality: On the 2012 Nobel Prize in Physics, awarded to Serge Haroche and David J. Wineland

El desenvolupament de la mecànica quàntica a principis del segle XX va constituir
una de les més grans revolucions tant en les ciències experimentals i en les ciències exactes
com en la filosofia, i va modificar completament la manera d'entendre el món tant a
nivell microscòpic com macroscòpic. De fet, tal com varen fer notar els seus fundadors, la
mecànica quàntica és força contradictòria respecte a la nostra forma clàssica de pensar.
Per superar aquesta limitació, Erwin Schrödinger i Albert Einstein, entre d'altres, van
proposar una sèrie d'experiments ideals que mostraven el comportament paradoxal de la
mecànica quàntica, entre els quals l'anomenat «gat de Schrödinger» i la «paradoxa EPR»
(o paradoxa Einstein-Podolsky-Rosen) són els més coneguts. Aquestes propostes experimentals,
que es coneixen amb el nom alemany de Gedankenexperimente (experiments
mentals), feien ús del principi de superposició i de l'entrellaçament dels sistemes quànticsapper
mostrar les estranyes propietats de la mecànica quàntica. Tanmateix, com va indicar
el mateix Schrödinger, es tractava de propostes ridícules perquè mai aconseguiríem manipular
partícules individuals. El Premi Nobel de Física 2012 ha estat atorgat a Serge Haroche
i David J. Wineland, que van ser capaços, mitjançant sofisticats dispositius experimentals,
d'atrapar i manipular fotons i ions individuals, respectivament, tot fent realitat
els Gedankenexperimente proposats als inicis de la mecànica quàntica. A més, aquells experiments
van establir les bases per a un nou camp de recerca, la ciència de la informació
quàntica, i per al desenvolupament de noves aplicacions com ara la construcció de rellotges
atòmics de precisió anteriorment mai assolida. Aquests desenvolupaments han marcat
l'inici de l'anomenada segona revolució quàntica.