Telomeres, the beginning(s) of the end. On the Nobel Prize in Physiology or Medicine awarded to Elizabeth H. Blackburn, Carol W. Greider, and Jack W. Szostak
Article Sidebar
Main Article Content
El Premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2009 ha guardonat Elizabeth H. Blackburn, Jack W. Szostak i Carol W. Greider pels seus treballs en el camp dels telòmers i la telomerasa. Els telòmers són formats per seqüències curtes de DNA repetides en tàndem, a les quals s'associen diverses proteïnes. Aquestes estructures nucleoproteiques es troben en els extrems
dels cromosomes i són vitals per a mantenir la integritat del genoma, ja que eviten que els cromosomes es fusionin els uns amb els altres. A més de la funció essencial de protecció, els telòmers també tenen un paper fonamental en la replicació completa dels extrems cromosòmics. La longitud telomèrica es manté gràcies a l'enzim telomerasa, un complex constituït per RNA i proteïna que és actiu en cèl·lules germinals i embrionàries, però inactiu en la major part de cèl·lules somàtiques en humans. L'absència de telomerasa en cèl·lules proliferants provoca que els telòmers s'escurcin amb les divisions cel·lulars
successives. Quan els telòmers s'escurcen per sota d'una longitud crítica, les cèl·lules aturen la proliferació i entren en una fase de senescència, estat irreversible d'aturada permanent, o bé activen mecanismes de mort cel·lular programada. Malgrat
això, algunes cèl·lules poden ser capaces de continuar proliferant, fet que produeix la desprotecció dels extrems cromosòmics.
La inestabilitat cromosòmica massiva associada a
aquest estat podria ser el mecanisme pel qual alguna cèl·lula adquireix determinades alteracions genètiques necessàries per a la transformació maligna.
dels cromosomes i són vitals per a mantenir la integritat del genoma, ja que eviten que els cromosomes es fusionin els uns amb els altres. A més de la funció essencial de protecció, els telòmers també tenen un paper fonamental en la replicació completa dels extrems cromosòmics. La longitud telomèrica es manté gràcies a l'enzim telomerasa, un complex constituït per RNA i proteïna que és actiu en cèl·lules germinals i embrionàries, però inactiu en la major part de cèl·lules somàtiques en humans. L'absència de telomerasa en cèl·lules proliferants provoca que els telòmers s'escurcin amb les divisions cel·lulars
successives. Quan els telòmers s'escurcen per sota d'una longitud crítica, les cèl·lules aturen la proliferació i entren en una fase de senescència, estat irreversible d'aturada permanent, o bé activen mecanismes de mort cel·lular programada. Malgrat
això, algunes cèl·lules poden ser capaces de continuar proliferant, fet que produeix la desprotecció dels extrems cromosòmics.
La inestabilitat cromosòmica massiva associada a
aquest estat podria ser el mecanisme pel qual alguna cèl·lula adquireix determinades alteracions genètiques necessàries per a la transformació maligna.
Article Details
Com citar
Tusell, Laura. “Telomeres, the beginning(s) of the end. On the Nobel Prize in Physiology or Medicine awarded to Elizabeth H. Blackburn, Carol W. Greider, and Jack W. Szostak”. Contributions to science, vol.VOL 7, no. 2, pp. 101-7, https://raco.cat/index.php/Contributions/article/view/318040.