Reconstructing past seawater pH from boron isotopes in carbonates

Des de la revolució industrial, la concentració de CO2 a l'atmosfera
ha augmentat de manera molt significativa, amb el
consegüent augment de l'efecte d'hivernacle, molt relacionat
amb l'actual escalfament global. Per sort, la Terra disposa d'una
sèrie de reservoris, sobretot els oceans, que atrapen una
quantitat significativa d'aquest excés de CO2. No obstant això,
com a resultat de l'absorció marina de CO2, les aigües s'estan
acidificant progressivament i comprometran, potser de manera
devastadora, el desenvolupament d'organismes marins, sobretot
d'aquells que construeixen un esquelet de carbonat (coralls,
musclos, cloïsses, etc.). Per entendre labast d'aquest
problema, és molt important conèixer com ha variat el pH al
llarg del temps, sobretot durant aquells períodes de què no
disposem de dades instrumentals, les quals es limiten a la darrera
dècada. Amb aquesta finalitat, disposem d'un indicador
indirecte o proxy, la composició isotòpica de bor en carbonats
fòssils biogènics, que ens permet reconstruir la variació del pH
marí al llarg del temps. En aquesta revisió expliquem els fonaments
d'aquest proxy, mostrem els calibratges que s'han fet
fins al moment, comentem breument els requeriments analítics
per a la mesura dels isòtops de bor i exposem els resultats que
s'han obtingut fins ara.