Nutrient pollution of waters: eutrophication trends in European marine and coastal environments
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Jorge L. Rovira
Patricia Pardo
En els darrers cinquanta anys, l'eutrofització (l'enriquiment natural
o artificial de nutrients d'un ecosistema aquàtic) ha esdevingut
un problema de contaminació ambiental àmpliament estès,
a causa de l'augment de la població i de les àrees urbanes,
així com de l'augment de producció en els sectors agrícoles i
ramaders. Tot i que aquest problema és d'especial importància
en els països desenvolupats i en zones d'elevada població, la
implantació de sistemes d'agricultura intensiva en zones en desenvolupament
(com els països de l'Est d'Europa), pot dur a la
propagació de l'eutrofització en poques dècades. L'any 2004,
per tal d'establir un nombre reduït d'indicadors estables, però
que puguin mostrar tendències temporals i espacials, i que
responguin a qüestions prioritàries de política ambiental, l'Agència
Europea del Medi Ambient (EEA) va identificar un conjunt de
37 indicadors que cobreixen sis àrees ambientals i quatre sectors
prioritaris respecte als quals es dirigeixen les estratègies de
l'EEA. En aquest treball, l'avaluació de la informació facilitada
per quatre indicadors seleccionats permet valorar la situació
actual respecte a l'eutrofització als mars europeus. Es conclou
que, tot i la creixent implantació de les directives europees dirigides
a la millora de la qualitat del sistemes aquàtics, no s'ha
observat en termes generals una reducció de l'eutrofització.
Aquest fet emfatitza la lenta recuperació dels ecosistemes perjudicats
per l'acció humana.
o artificial de nutrients d'un ecosistema aquàtic) ha esdevingut
un problema de contaminació ambiental àmpliament estès,
a causa de l'augment de la població i de les àrees urbanes,
així com de l'augment de producció en els sectors agrícoles i
ramaders. Tot i que aquest problema és d'especial importància
en els països desenvolupats i en zones d'elevada població, la
implantació de sistemes d'agricultura intensiva en zones en desenvolupament
(com els països de l'Est d'Europa), pot dur a la
propagació de l'eutrofització en poques dècades. L'any 2004,
per tal d'establir un nombre reduït d'indicadors estables, però
que puguin mostrar tendències temporals i espacials, i que
responguin a qüestions prioritàries de política ambiental, l'Agència
Europea del Medi Ambient (EEA) va identificar un conjunt de
37 indicadors que cobreixen sis àrees ambientals i quatre sectors
prioritaris respecte als quals es dirigeixen les estratègies de
l'EEA. En aquest treball, l'avaluació de la informació facilitada
per quatre indicadors seleccionats permet valorar la situació
actual respecte a l'eutrofització als mars europeus. Es conclou
que, tot i la creixent implantació de les directives europees dirigides
a la millora de la qualitat del sistemes aquàtics, no s'ha
observat en termes generals una reducció de l'eutrofització.
Aquest fet emfatitza la lenta recuperació dels ecosistemes perjudicats
per l'acció humana.
Article Details
Com citar
Rovira, Jorge L.; and Pardo, Patricia. “Nutrient pollution of waters: eutrophication trends in European marine and coastal environments ”. Contributions to science, vol.VOL 3, no. 2, pp. 181-6, https://raco.cat/index.php/Contributions/article/view/256476.