Nutrient pollution of waters: eutrophication trends in European marine and coastal environments

En els darrers cinquanta anys, l'eutrofització (l'enriquiment natural
o artificial de nutrients d'un ecosistema aquàtic) ha esdevingut
un problema de contaminació ambiental àmpliament estès,
a causa de l'augment de la població i de les àrees urbanes,
així com de l'augment de producció en els sectors agrícoles i
ramaders. Tot i que aquest problema és d'especial importància
en els països desenvolupats i en zones d'elevada població, la
implantació de sistemes d'agricultura intensiva en zones en desenvolupament
(com els països de l'Est d'Europa), pot dur a la
propagació de l'eutrofització en poques dècades. L'any 2004,
per tal d'establir un nombre reduït d'indicadors estables, però
que puguin mostrar tendències temporals i espacials, i que
responguin a qüestions prioritàries de política ambiental, l'Agència
Europea del Medi Ambient (EEA) va identificar un conjunt de
37 indicadors que cobreixen sis àrees ambientals i quatre sectors
prioritaris respecte als quals es dirigeixen les estratègies de
l'EEA. En aquest treball, l'avaluació de la informació facilitada
per quatre indicadors seleccionats permet valorar la situació
actual respecte a l'eutrofització als mars europeus. Es conclou
que, tot i la creixent implantació de les directives europees dirigides
a la millora de la qualitat del sistemes aquàtics, no s'ha
observat en termes generals una reducció de l'eutrofització.
Aquest fet emfatitza la lenta recuperació dels ecosistemes perjudicats
per l'acció humana.