The Biological basis of the aging process

El procés biològic bàsic subjacent de l'envelliment va ésser
avançat per la teoria de l'envelliment basada en els radicals lliures
l'any 1954: la reacció dels radicals lliures actius, produïts fisiològicament
en l'organisme, amb els constituents cel·lulars
inicia els canvis associats a l'envelliment. La implicació dels radicals
lliures en l'envelliment està relacionada amb el seu paper
clau en l'origen i l'evolució de la vida. La informació disponible
avui en dia ens mostra que la composició específica de les macromolècules
cel·lulars (proteïnes, àcids nucleics, lípids i carbohidrats)
en les espècies animals longeves tenen intrínsicament
una resistència elevada a la modificació oxidativa, la qual cosa
probablement contribueix a la longevitat superior d'aquestes
espècies. Les espècies longeves també mostren unes taxes reduïdes
de producció de radicals lliures i de lesió oxidativa. D'altra
banda, la restricció dietària disminueix la producció de radicals
lliures i la lesió molecular oxidativa. Aquests canvis estan
directament associats a la reducció de la ingesta de proteïnes
dels animals sotmesos a restricció, que alhora sembla que són
deguts específicament a la reducció de la ingesta de metionina.
En aquesta revisió s'emfatitza que una taxa baixa de generació
de lesió endògena i una resistència intrínsecament elevada a la
modificació de les macromolècules cel·lulars són trets clau de la
longevitat de les espècies animals.