Capbrevacions eclesiàstiques: Constantí i Riudoms en les dinàmiques socials, culturals, agràries i protoindustrials del Camp de Tarragona (segles XVII-XVIII)

El capbreu és una font documental d’ampli espectre per a la historiografia, atès que al seu interès fiscal i econòmic s’hi han d’afegir valors de coneixement respecte al domini senyorial, la demografia, els serveis bàsics de la universitat i llur patrimoni, l’agricultura i la indústria, l’onomàstica i la lexicografia. En aquest article s’analitzen diverses capbrevacions de la Mitra i Mensa canonical de Tarragona sobre llurs feus a Constantí i Riudoms en els segles XVII-XVIII. També en relaciona elements amb els d’altres viles del seu entorn i acaba oferint-nos resultats inèdits sobre el coneixement d’ambdues viles: relacions i interessos dels municipis, percentatges de distribució de la terra en jornals, terminologia de mesures agràries, ocurrències de noms i prenoms, i aportacions a la lexicografia.