El giro externalista de la neuroética: de Lakoff a Mercier y Sperber, pasando por Haidt y Greene

Article Sidebar

PDF (Castellano)

Main Article Content

Pedro Jesús Pérez Zafrilla
Universitat de València

En aquest article faig un recorregut per la història de la neuroètica, des dels seus orígens amb el canvi de segle fins a l'actualitat. La tesi que defenso és que la neuroètica ha tingut dues etapes de desenvolupament. Durant un primer moment, l'enfocament metodològic d’aquesta disciplina va ser internalista, per imitació del desenvolupament de les tècniques de neuroimatge. Tanmateix, en un moment posterior, es va imposar una metodologia externalista, per la influència de les noves teories sobre psicologia evolucionista. En l’evolució de l’obra neuroètica de Joshua Greene i Jonathan Haidt es pot comprovar aquest canvi de metodologia. Tots dos autors han passat d’un enfocament inicial internalista a un de posterior externalista.

Paraules clau
neuroètica, Joshua Greene, Jonathan Haidt, neurociències, psicologia evolucionista

Article Details

Com citar
Pérez Zafrilla, Pedro Jesús. «El giro externalista de la neuroética: de Lakoff a Mercier y Sperber, pasando por Haidt y Greene». COMPRENDRE: Revista catalana de filosofia, 2025, vol.VOL 27, núm. 1, p. 37-56, doi:10.60940/comprendrev27n1id432845.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.

(c) Pedro Pérez Zafrilla, 2025


Drets d'autor

La revista Comprendre es publica en accés obert sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

Referències

AUTOR, 2013.

AUTOR, 2021.

AUTOR, 2022.

ARANGUREN, José Luis L., Ética. Barcelona: Revista de Occidente, 1998.

ARISTÓTELES, Metafísica. Madrid: Gredos, 2000.

BERKER, Selim, «The Normative Insignificance of Neuroscience». Philosophy and Public Affairs [Malden, Massachusetts], vol. 37, 2009, pp. 293–329.

BUSS, David M., «Evolutionary psychology: A new paradigm for psychological science». Psychological Inquiry [London], vol. 6, nº 1, 1995, pp. 1-30.

CORTINA, Adela, Neuroética y neuropolítica. Sugerencias para la educación moral. Madrid: Tecnos, 2011.

COSMIDES, Leda y TOOBY, John, «Evolutionary psychology: a primer». 13th January 1997. Disponible en: http://www.psychology.sunysb.edu/attachment/courses/620/pdf_files/evol_psych.pdf.

FERNÁNDEZ TAPIA, Ana María, «Aportes del darwinismo a la psicología clínica: el paradigma de la psicología evolucionista». Terapia psicológica [Providencia, Chile], vol. 22, nº 1, 2004, pp. 33-42.

FRANKISH, Keith y EVANS, Jonathan St. B., «The duality of mind: an historical perspective». En: EVANS, Jonathan St. B. y FRANKISH, Keith (eds.), In Two Minds: Dual Processes and Beyond. Oxford: Oxford University Press, 2009, pp. 1-29.

GASCÓN, José Ángel, «Las motivaciones en la argumentación». En: SANTIBÁÑEZ, Cristián (ed.), Emociones, argumentación y argumentos. Lima: Palestra, 2020, pp. 53-74.

GAWRONSKI, Bertram; SHERMAN, Jeffrey W. y TROPPE, Yaacov, ¿«Two of What? A conceptual analysis of dual-pricess theories». En: SHERMAN, Jeffrey W. y GAWRONSKI, Bertram (eds.), Dual-process theories of the social mind. New York-London: The Guidford Press, 2014, pp.3-19.

GRAHAM, Jesse; HAIDT, Jonathan y NOSEK, Brian A., «Liberals and conservatives rely on different sets of moral foundations». Journal of Personality and Social Psychology [Washington D. C.], 2007, vol. 96, nº 5, pp. 1029-1046.

GREENE, Joshua, «From neural “is” to moral “ought”: what are the moral implications of neuroscientific moral psychology?». Nature Reviews [London], vol. 4, 2003, pp. 847-850.

GREENE, Joshua, Moral tribes. Emotion, reason, and the gap between us and them. London: Atlantic Books, 2013.

GREENE, Joshua, «La broma secreta del alma de Kant». Revista de Humanidades de Valparaíso [Valparaíso, Chile], nº 20, 2022, pp. 183-229.

GREENE, Joshua; SOMMERVILLE, R. Brian; NYSTROM, Leigh E.; DARLEY, John M. y COHEN, Jonathan D., «An fMRI Investigation of Emotional Engagement in Moral Judgment». Science [Washington D. C.], vol. 293, 2001, pp. 2105-2108.

HAIDT, Jonathan, «The emotional dog and its rational tail: A social intuitionist approach to moral judgment». Psychology Review [Washington D. C.], vol. 108/4, 2001, pp. 998-1002.

HAIDT, Jonathan, La mente de los justos. Por qué la política y la religión dividen a la gente sensata. Barcelona: Deusto, 2019.

HAIDT, Jonathan; KOLLER, Silvia Helena y DIAS, Maria G., «Affect, culture and morality, or is it wrong toe at your dog?», Journal of Personality and Social Psychology [Washington D. C.], vol. 65, 1993, pp. 613-628.

JAMES TRAPERO, Ariel, «The moral continuum: Congruence, consistency, and continuity of moral cognition». Theory & Psychology, vol. 27, nº 5, 2017, pp. 643-662.

KAHANE, Guy, «Intuitive and counterintuitive morality». En: D’ARMS, Justin y JACOBSON, Daniel (eds.), Moral psychology and Human Agency: Philosophical Essays on the Science of Ethics. Oxford University Press, Oxford, 2014, pp. 9-39., pp. 9-39.

KAHNEMAN, Daniel, Pensar rápido, pensar despacio. Barcelona: Debate, 2012.

LAKOFF, George, Moral politics. How liberals and conservative think. Chicago: University of Chicago Press, 2002.

LIBET, Benjamin, «Do we have free will?». Journal of Consciousness Studies [Thorverton, Exeter], vol. 6, nº 8, 1999, pp. 47-57.

MARTÍNEZ NAVARRO, Emilio, «La ciencia cognitiva de George Lakoff y la hermenéutica genealógica nietzscheana: más argumentos en torno a la razón impura». En prensa.

MERCIER, Hugo y SPERBER, Dan, «Why do humans reason? Arguments for an argumentative theory?». Behavioural and brain sciences [Cambridge], vol. 34, 2011, pp. 57-111.

MERCIER, Hugo y SPERBER, Dan, The enigma of reason. A new theory of human understanding. London: Penguin Books, 2017.

ROSKIES, Adina L., «Neuroethics for a new millenium». Neuron [Cambridge, Massachusetts], vol. 35, nº 1, 2002, pp. 21-23.

TRIVERS, Robert, «The evolution of reciprocal altruism». The Quarterly Review of Biology [Chicago], vol. 46, nº 1, 1971, pp. 35-47.