De l'empatia a la cura del món Breu meditació fenomenològica-taoista

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Michel Dupuis
Universitat de Louvain
https://orcid.org/0000-0003-1097-2244

Aquesta contribució vol assumir amb prudència un risc hermenèutic: buscar identificar en el treball d'E. Stein els fragments d'una cosmologia o d'una filosofia de la naturalesa mundana que ella mateixa no va desenvolupar però que va tocar aquí i allà. Em limitaré aquí a un únic element estrictament steinià: l'empatia, que determinarem com a forma de cura i fins i tot d'arxicura, i que designa una comprensió afectiva-cognitiva no només de les experiències (i, per tant, del viure), ja que també subjau a la comprensió exhaustiva o explicativa dels vincles causals imaginats o figurats, i possiblement confirmats per l'experiència ordinària o científica.

Paraules clau
Edith Stein, fenomenologia, taoisme, empatia, cura

Article Details

Com citar
Dupuis, Michel. “De l’empatia a la cura del món: Breu meditació fenomenològica-taoista”. COMPRENDRE: Revista catalana de filosofia, vol.VOL 25, no. 2, pp. 99-112, doi:10.34810/comprendrev25n2id420655.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.

(c) Michel Dupuis, 2023


Drets d'autor

La revista Comprendre es publica en accés obert sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

Referències

Roger T. AMES (ed.), Wandering at Ease in the Zhuangzi. New York : State University of New York Press, 1998.

Annette BAIER, « Cartesians Persons ». In Postures of the Mind. Essays on Mind and Morals. London : Methuen, 1985, pp. 74-92.

Ludwig BINSWANGER, Grundformen und Erkenntnis menschlichen Daseins. Heidelberg : Asanger, 1993.

Hans BLUMENBERG, La lisibilité du monde. Paris : Cerf, 2007.

Michel DUPUIS, Le soin, une philosophie. Paris : Seli Arslan, 2013.

Michel DUPUIS, « Edith Stein et le(s) sens de la réalité ». Aurora [Curitiba], 29/48, 2017, pp. 757-777. Lien Web : http://dx.doi.org/10.7213/1980-5934.29.048.DS04.

Michel DUPUIS, « Sollicitude et nostrité : Binswanger et Hemmerle ». Transversalités [Paris], 148/1, 2019, pp. 19-30.

Michel DUPUIS, Des virus et des hommes. Enjeux philosophiques de la crise sanitaire. Louvain : Presses de l’Université de Louvain, 2022.

Adolphe GESCHÉ, « La création : cosmologie et anthropologie ». Revue théologique de Louvain [Louvain-la-Neuve], 14/2, 1983, pp. 147-166.

«La phénoménologie : Juvisy, 12 septembre 1932». In Journées d’études de la société tomiste, vol. 1. Kain : Société thomiste, 1932 ; Juvisy : Cerf, 1932.

Maurice MERLEAU-PONTY, Le visible et l’invisible. Paris : Gallimard, 1965.

Maître TCHOUANG-TSEU, Les Œuvres de Maître Tchouang. Traduction de Jean Levi. Paris : Editions de l’Encyclopédie des Nuisances, 2010.

Francesco Valerio TOMMASI, L’analogia della persona in Edith Stein, Rome, Archivio di Filosofia, 2012.

Francesco Valerio TOMMASI, « Le visage de la nature. Encore sur l’analogie de la personne dans la pensée d’Edith Stein ». In Jean-François LAVIGNE (ed.), Penser avec Edith Stein. Paris : Hermann, 2022, p. 155-171.

Edith STEIN, Potenz und Akt. Freiburg : Herder, 2003.

Edith STEIN, Le problème de l’empathie. Paris : Cerf-Editions du Carmel, 2012.

Frédéric WORMS, Le moment du soin. Paris : PUF, 2010.