El Cristianisme en la reflexió jueva sobre la salvació

Els jueus aprenen a obrir-se al món en espera de redempció, més que no pas confondre el fet de vetllar pel «foc» com recomana Franz Rosenzweig amb l'oblit d'aquest món. Per la seva banda, els cristians aprenen a no creure que la bona nova crítica signifiqui que els temps ja s'han complert. En aquest sentit, allò que apropa els uns als altres és una doble incapacitat: apropiar-se l'origen de la Paraula que els anomena, fins i tot quan ella s'ha fet carn segons els cristians; la de gaudir dels darrers temps des d'ara. Aquestes dues certeses –l'origen inapropiable, el «encara no»– són una destinació comuna.