«Saber no’s pot tal bé si no és sentit». El coneixement per connaturalitat en el Cant CVI d'Ausiàs March

Josep Torras i Bages, a La tradició catalana, afirma que l’obra poètica d’Ausiàs March és una exposició de la doctrina psicològica de la Summa de Tomàs d’Aquino. Seguint aquest suggeriment, ens proposem llegir el cant CVI del poeta català a la llum d’alguns fragments, principalment, de la Summa Theologiae. Volem destacar una doctrina tomista, de vegades negligida, que March sabé copsar amb gran penetració, i és que el judici pràctic no tan sols està integrat per un element intel·lectual, per un «saber» el bé, sinó també per un experimentar vivencialment la concordança entre el bé enunciat per l’enteniment i la inclinació natural de la voluntat, per un «sentir».