Lluís Nicolau d'Olwer i l'"humanisme cristià" de Pere Abelard

Durant els darrers vint anys de la seva vida, a l’exili, Lluís Nicolau d’Olwer va treballar en una monografia sobre el filòsof i teòleg medieval Pere Abelard. Finalment, després de vicissituds de tota mena, aquest llibre ha estat publicat recentment. És sens dubte el magnum opus de Lluís Nicolau i obliga a revisar i completar les aportacions que s’han fet sobre el seu pensament i la seva obra. L’objectiu d’aquest article consisteix a analitzar el concepte d’«humanisme cristià» d’Abelard. En tots els seus escrits anteriors, Nicolau havia reservat el terme «humanista» per a autors del Renaixement. En canvi, aquest llibre posa de manifest que, ja en l’època medieval, Pere Abelard pot ser considerat un humanista.

Throughout his last twenty years, which he lived in exile, Lluís Nicolau d’Olwer wrote a monograph on the philosopher and theologian Peter Abelard. At last, after several vicissitudes, his book has recently been published. It is, without doubt, Lluís Nicolau’s magnum opus and it obliges us to revise and complete any previous contributions made on Peter Abelard’s work and thought. This article aims to analyze Abelard’s concept christian humanism. In all of his former writings, Nicolau has only used the term humanist to refer to authors from the Renaissance. Nevertheless, this book shows that, right back during the Medieval times, Peter Abelard can already be considered a humanist.