La mentida, l’engany i la seua valoració moral. Una defensa (parcial) de la mentida

Resum: Tradicionalment s’ha considerat que, des d’un punt de vista moral, és pitjor mentir que enganyar sense dir res que es crega fals. I s’ha considerat que és així sense que importe quines siguen les intencions del parlant ni tampoc a quin tipus d’oient s’adrece. En aquest article es posa en qüestió això i se n’ofereixen les raons. Es defensa que, quan les intencions del parlant són perverses, enganyar l’oient tot dient una veritat pot ser moralment més reprovable que dir-li una mentida.

Abstract: It has been traditionally thought that, from a moral point of view, it is worse to lie than to deceive without saying something one believes to be false. And it has been thought that this is so regardless of the speaker’s intentions or the kind of hearer addressed. In this paper, this view is challenged with a battery of reasons. It is argued that, when the speaker’s intentions are perverse, it can be more morallyblameworthyto deceive the hearer by means of saying a truth than by lying.