La funció de l’artista en el pensament romàntic alemany

Els orígens de la funció de l’artista en el Romanticisme alemany es remunten al concepte de Bildung de la mística medieval alemanya, a la seva idea de Déu com a procés de desenvolupament. Amb l’Sturm und Drang aquesta representació va prendre la forma d’una filosofia de la història que situà al geni artista com a col•laborador principal en el procés de la Creació. Els primers romàntics van concretar aquestes idees formant cercles, organitzant activitats i divulgant els seus escrits. I Schelling les va conceptualitzar en una filosofia. Aquest pensament romàntic ha tingut una continuïtat que es pot rastrejar en la filosofia i l’art contemporanis; també en alguns epígons catalans.