Proves filosòfiques de Déu

La qüestió de la possibilitat d’elaborar arguments probatoris de l’existència de Déu continua ocupant l’interès filosòfic. Les posicions, però, sobre el valor que hom pot atribuir-los varien molt, tant en òptica creient com en òptica atea o agnòstica. D’altra banda, sembla recomanable procedir, avui dia, a un examen crític del llenguatge amb què estan construïdes les anomenades proves clàssiques de Déu, tot admetent, des d’una perspectiva creient, que no només revelen un procés d’encaminament de la ment, sinó que també descansen en una intenció probatòria legítima, tant en l’ordre epistemològic com en el metafísic. Resulta evident, en efecte, la incommensurabilitat del llenguatge que cadascú/una, des de pressupòsits filosòfics implícits o explícits, considera significatiu i vàlid per dur una prova filosòfica a bon port. I la situació de la física actual, amb la tesi quàntica de la condició de no-frontera del temps, planteja nous reptes a l’afirmació de Déu. Finalment, caldria revalorar l’argument ontològic de Sant Anselm de Canterbury, si és veritat que, com a regla del pensar filosòfic sobre Déu, gaudeix d’un estatut únic. L’article discuteix tot aquest complex d’idees, mentre examina algunes obres sobre el tema.