L’ús dels models moleculars per a l’aprenentatge de la formulació química inorgànica: una prova pilot a secundària

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Bartolome Piza Mir
i-DEA. Investigación en Didáctica y Estudios Curriculares Avanzados. Universidad Pontificia Comillas (Departamento de Didácticas Específicas). Palma
https://orcid.org/0000-0001-7140-8933

 Es presenta la descripció d’una experiència didàctica amb l’ús de models moleculars per a l’aprenentatge de la formulació química al cursos de l’educació secundària obligatòria. Els resultats mostren que hi ha un increment del seu aprenentatge i l’ús dels models moleculars permet una major comprensió d’aquesta àrea de la química en la que els estudiants solen presentar dificultats a causa de l’elevada abstracció d’aquests conceptes.

Paraules clau
abstracció, aprenentatge, model molecular, química

Article Details

Com citar
Piza Mir, Bartolome. «L’ús dels models moleculars per a l’aprenentatge de la formulació química inorgànica: una prova pilot a secundària ». Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, 2022, núm. 44, p. 50-55, doi:10.5565/rev/ciencies.463.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Bartolome Piza Mir, 2022

Referències

Álvarez Rodríguez, S. (2007). Procesos cognitivos de visualización espacial y aprendizaje. Revista de Investigación en Educación, 4, 61-71.

Cárdenas, S.F.A. (2006). Dificultades de aprendizaje en química, caracterización y búsqueda de alternativas para superarla: Ampliación y continuación. Ciência & Educacão, 3(12), 333- 346.

De Posada, J.M. (1999). Concepciones de los alumnos sobre el enlace químico antes, durante y después de la enseñanza formal. Problemas de aprendizaje. Enseñanza de las Ciencias, 17(2), 227-245.

Kim-Chwee, D.T. i Treagust, D.F. (1999). Evaluating students' understanding of chemical bonding. School Science Review, 81(294), 75-83.

Lemke, J.L. (2006). Investigar para el futuro de la educación científica: nuevas formas de aprender, nuevas formas de vivir. Enseñanza de las Ciencias, 24(1), 5-12.

Mateo González, E. i Martínez Peña, M.B. (2013). ¿Tengo Visión espacial? Simetría de modelos cristalográficos sobre alumnos de altas capacidades. IX Congreso Internacional sobre investigación en didáctica de las ciencias. Girona.

Móndelo, M. i Martínez, C. (1994). Materia inerte o materia viva ¿Tienen ambas constitución atómica? Enseñanza de las Ciencias, 12(2), 226-233.

Perales-López, J.C. i Romero-Barriga, J.F. (2005). Procesamiento conjunto de lenguaje e imágenes en contextos didácticos: Una aproximación cognitiva.

Anales de Psicología, 24(1), 13- 30. Pozo, J.I. i Gómez-Crespo, M.A. (Ed. rev.). (1998). Aprender y enseñar ciencia. Madrid: Morata.

Riboldi, L., Pliego, O. i Odetti, H. (2004). El enlace químico: una conceptualización poco comprendida. Enseñanza de las Ciencias, 22(2), 195-212.

Solarte, M.C. (2006). Los conceptos científicos presentados en los textos escolares: son consecuencia de la transposición didáctica. Revista ieRed, 1(4), 1.