Academia de piedad, y letras, ó examen de catecismo, leer, escribir, aritmetica, latinidad, poesia, y retorica que en tres dias, y actos diferentes ofrecen al publico los discipulos de las Escuelas Pias de la ciudad de Mataró en los dias [6, 7] y [8] de Julio de 1789, Mataró, Juan Abadal, s. a.
Àngel Fàbregas i Blanch, «L’entorn familiar d’Antoni Puig i Blanch...».
Àngel Fàbregas i Blanch, «L’entorn familiar d’Antoni Puig i Blanch...», p. 13,
Antoni Comas, Martí de Riquer, Joaquim Molas (dirs.), Història de la literatura catalana, iv, Barcelona, Ariel, 1964.
Antoni Martí i Coll, «Notícies del Salamó del davant de l’altar major de Santa Maria, i de les marmessories d’Antoni Puig i Puñol i del seu fill Antoni Puigblanch», Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 20, 2003, p. 157166.
Antonio Cortijo Ocaña, La Fernán Núñez collection de la Bancroft Library, Berkeley. Estudio y catálogo de los fondos castellanos (parte histórica), Londres, Queen Mary and Westfield College, 2000. https://oac.cdlib.org/search?style=oac4;titlesAZ=f;idT=UCb16234384x
Antonio Puigblanch», dins Actas del I Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística, Madrid, Arco Libros, 1999, p. 455478.
Archivo Histórico de la Nobleza de Toledo (AHNOB), fons personal de Puigblanch dins el fons dels ducs de Fernán Núñez.
Biblioteca Nacional de España. Memoria leida en la Biblioteca Nacional del presente año, 1868. Madrid, Rivadeneyra, 1868.
Carlos Pi Sunyer, Patriotas americanos en Londres (Miranda, Bello y otras figuras), Caracas, Monte Ávila, 1978.
Cayetano A. de la Barrea, «Apéndice a la noticia bibliográfica de varios impresos sueltos relativos a Cervantes y a sus obras», Crónica de los Cervantistas, de Cádiz,i, núm. 4, 2951872.
Charles B. Faulhaber, «The Fernán Núñez Collection», Bancroftiana,núm. 88, 1985, p. 14
Claudio Vilá Palá, Escuelas Pías de Mataró: su historial pedagógico, Salamanca, Calatrava, 1972.
Enric Jardí, Antoni Puigblanch: Els precedents de la Renaixença, Barcelona, Aedos, 1960.
Francesc Xavier Vall i Solaz, «“Tersites”, Una faula de Puigblanch recreada per Hartzenbusch», Els Marges, núm. 72, novembre de 2009, p. 93104.
Galería de escolapios insignes por su piedad religiosa desde el origen de las Escuelas Pías hasta nuestros días, iv, Madrid, Imprenta de San Francisco de Salas, 1900, p. 448449.
http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/fondoDetailSession.htm?id=1114552
Jaime de Salazar y Acha, Los Grandes de España (siglos xv-xxi), Madrid, Hidalguía, 2012, p. 288289.
Jaume González-Agapito, Bibliografia de Mataró: els clergues del segle xviii, Mataró, Caixa d’Estalvis Laietània, i Barcelona, Rafael Dalmau, 1976.
Joan Abelló i Juanpere, Inventari dels papers d’Antoni Puigblanch, tesi de llicenciatura, dir. AmadeuJ. Soberanas i Lleó, Universitat de Barcelona, 1986, i id., «Inventari dels papers d’Antoni Puigblanch», Sessions d’Estudis Mataronins, núm. 3, 1986, p. 8789.
Joan Abelló Juanpere, «La cultura popular y la Inquisición en tiempos de Goya», dins Roberta Lapucci(ed.), Territorio Goya. Atti delle giornate di studi a Monte Santa Maria Tiberina, Palazzo Museo Bourbon del Monte, Foligno, Etgraphiae Cartograf, 2021, p.
Joan Abelló Juanpere, Barcelona i Mataró, Alta Fulla i Patronat Municipal de Cultura de Mataró, 1988.
Joan Florensa, «Hermenegild Coll i Grau», Catalaunia, núm. 449, marçabril 2008, p. 1516.
Joaquim Llovet ., «Les parentes pobres d’Antoni Puigblanch», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 85
Joaquim Llovet, «El testament d’Antoni Puigblanch (1840)», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 86, 2006, pp. 58
Jordi Rubió i Balaguer, «Sobre el cas Puigblanch», dins Il·lustració i Renaixença, pròleg de Joaquim Molas, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989, p. 76.
Jordi Rubió i Balaguer, Història de la literatura catalana, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986.
José Ignacio Díez Fernández, «Textos literarios españoles en la Fernán Núñez Collection (Bancroft Library, Berkeley)», Dicenda, núm. 15, 1997.
José Poch Gallart, Las Escuelas Pías de Mataró. La iglesia de Santa Ana y el Hno. José Guardia de San Juan Bautista (Apuntes históricos y documentos), Mataró, Caja de Ahorros y Monte de Piedad, 1963.
José Rius, Memorias históricas de la ciudad de Mataró. Obra, Mataró, Imprenta de José Abadal, 1866.
Josep M. Batista i Roca, «Els precursors de la Renaixença», dins 8 conferències sobre Catalunya, Barcelona, Proa, 1971.
Josep M. Miquel i Vergés, Puigblanch. Figura de la Prerenaixença. Un talent sense profit, mecanoscrit inèdit dipositat a la Biblioteca Pare Fidel Fita, d’Arenys de Mar, [1958].
Leopoldo Rius, Bibliografia crítica de las obras de Miguel de Cervantes, iii, Vilanova i la Geltrú, Oliva, 1905, p. 447448.
Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña, Barcelona, J. Verdaguer, 1836.
Notice des cristaux, porcelaines, argenterie, vermeil, plaqués, plateaux, tableaux, gouaches, gravures, cartes géographiques et livres, dont la vente se fera les lundi 17, mardi 18 février 1823 et jours suivants, heure de midi, en l’hôtel de M. le duc de Fernand Nunez, ex-ambassadeur d’Espagne à la cour de France, rue Blanche, nº 5,París, Laneuville i Mongie, 1823, p. 17, núm. 52.
Pascual Pascual Recuero, «Una síntesis de las teorías de Francisco Orchell», dins Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos, xxv, Granada, Universidad de Granada, 1976.
Pascual Recuero, Antonio M.ª García Blanco y el hebraísmo español durante el siglo xix, Granada, Universidad de Granada, 1986.
Ramon Reixach i Puig, Els orígens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya. Mataró, S. xviii-xix, Mataró, Caixa d’Estalvis Laietana, 2008, p. 155161.
www.bne.es/es/Micrositios/Exposiciones/libreriasecretaluisdeusoz
www.bne.es/es/publicaciones/usoz
Xavier Pérez Gómez, Notes històriques de la cartoixa de Montalegre. Història, tradició i llegenda, Lleida, Pagès, 2018.
