Una reivindicació historiogràfica de l’«objecte polític»

Enrico Francia i Carlotta Sorba (eds.), Political objects in the age of revolutions: Material culture, national identities, political practices,Roma, Viella, 2021.En els darrers temps, en especial un cop entrat el nou mil·lenni, di­verses disciplines han centrat la seva atenció en el món dels objectes, un àmbit poc treballat i que a partir de l’aplicació de marcs teòrics innovadors es postula com a exponencialment prometedor. Més en­llà de l’estudi —pràcticament obligatori— de la cultura material per part de l’antropologia i l’arqueologia, disciplines tradicionalment allunyades d’aquesta han trobat en la incorporació de l’objecte ma­terial com a element d’estudi, una eina única per a l’elaboració de coneixement. Partícip d’aquest material turn, la història ha fet d’objectes ­quotidians com tabaqueres, mocadors, jocs de cartes, medalles i pipes de fumar, habitualment reduïts al col·leccionisme, expressi­ons d’una cultura material constructora del marc en el qual es desen­volupen les accions i experiències de la societat.2 Per consegüent, l’estudi de la cultura material a través dels objectes que la constituei­xen ha esdevingut una necessitat i, paral·lelament, una oportunitat per elaborar coneixement respecte del passat. Enrico Francia i Car­lotta Sorba es fan ressò d’aquest potencial i, en comprendre la neces­sitat de dotar la història de mecanismes per historiar l’objecte, coor­dinen Political obects in the age of revolutions, volum coral a través del qual es proposen diverses perspectives per a l’estudi de l’objecte, però no de tots els objectes, sinó només dels que classifiquen com a «polítics».