«Bien mirado»: clàusula absoluta i marcador discursiu

El propòsit d’aquest treball consisteix a analitzar la construcció bien mirado com a marcador discursiu. A la primera part del nostre treball, a partir de les dades subministrades pels corpus CDH i CORPES, analitzarem el funcionament discursiu de bien mirado i els problemes de delimitació amb les construccions de clàusula absoluta o adjunt lliure, tenint en compte especialment les nocions de subjecte de la predicació, la correferencialitat, la relació semàntica entre l’oració principal introduïda per bien mirado i l’element discursiu previ, la posició (inicial, medial o final), el caràcter parentètic, els valors argumentatiu i informatiu, i el valor reformulador. A la segona part del treball, ens centrarem en els orígens de la construcció, en la seua delimitació històrica contrastiva amb clàusules absolutes i en la seua distribució de freqüències, i desenvoluparem una hipòtesi sobre el procés de subjectivació implicat en el funcionament discursiu, i que estarà vinculat amb el propi caràcter discursiu de les construccions absolutes, el caràcter parentètic de les mateixes i el significat de mirar com a verb de pensament o judici.